Dijous, 28 de juny de 2007 05:00 h

“Una majoria social per la sobirania”

Així s'intitula la conferència que el secretari general d'Esquerra, Joan Puigcercós, farà aquest vespre (a dos quarts de vuit) al Wolrld Trade Center de Barcelona. No és una xerrada més, no ho pot ser ni pel moment polític ni per la vàlua del protagonista.

No ha transcendit el contingut de la conferència però el títol sembla prou indicatiu de per on poden anar els trets. Puigcercós és el conseller de Governació del Govern de la Generalitat però també un dels dos caps visibles d'Esquerra, una formació que disposa de 21 sobre 135 diputats al Parlament de Catalunya, una xifra molt important però lluny de la majoria de la cambra. No hi ha cap altre grup a la cambra catalana que es declari obertament independentista i que es pronunciï sense matisos a favor de votar favorablement en un futur referèndum d'autodeterminació per crear un estat català en el si de la Unió Europea. No és que no hi hagi altres diputats sobiranistes, hi són, però els partits en què s'enquadren ni són independentistes ni tan sols rebutgen la Constitució Espanyola.

La reforma de l'Estatut, una aposta estratègica de l'esquerra independentista, ha tingut un resultat decebedor. La il·lusió contagiosa que va generar l'Estatut aprovat pel Parlament del 30 de setembre de 2005 va donar pas a una cerimònia de confusió a Madrid. Els partits catalans van ser víctimes d'un tacticisme decebedor i finalment el pacte subscrit per CiU amb el PSOE va esborrar d'una tacada els pilars estructurals de l'Estatut. Ara, per si no n'hi hagués prou, el Tribunal Constitucional amenaça a devaluar encara més l'Estatut fins a deixar-lo irreconeixible. D'altra banda, el mateix advocat general de l'Estat (un alt funcionari al servei del govern espanyol) ja es va afanyar a fer una interpretació restrictiva de l'Estatut aprovat en referèndum. O sigui que, en els millor dels casos, l'Estatut del “ribot” no seria mutilat però sí interpretat restrictivament, que és tant com el certificat de defunció definitiu de l'esperit amb què va ser ideat i proposat a Catalunya. Una evidència significativa que la via estatutària és una via morta, perquè els partits espanyols i les principals institucions de l'Estat no reconeixen l'existència d'una pluralitat de nacions al seu si.

Puigcercós ha d'oferir respostes i propostes de futur que facin possible un nou escenari que permeti articular una majoria social per sobirania. Aquesta majoria social no existeix en aquests moments (la correlació de forces polítiques al Parlament s'inclina per la dependència), però cada dia hi ha més catalans que saben del cert que la seva única nació és Catalunya i, paral·lelament, més ciutadans d'aquest país constaten que la dependència amb Espanya és una llosa per al país i una hipoteca per a les futures generacions.