Junqueras, el Jordi Pujol de l'independentisme?
Oriol Junqueras ja és el virtual president d'Esquerra Republicana. Els consensos obtinguts i els avals recollits apunten que rellevarà Joan Puigcercós en aquesta responsabilitat tot i la imprevisibilitat tradicional de les bases republicanes fins al darrer moment.
Junqueras ha hagut de fer un joc d'equilibris complicat amb els sectors d'ERC per tal d'evitar la reedició d'un congrés de la formació com el de 2008 que va desembocar en guerres fratricides i dues escissions. El preu de les quotes de les famílies del partit -el temps dirà- si poden jugar una mala passada a l'arrencada de la nova ERC o serviran per solidificar en un sol bloc dirigent el partit de Macià i Companys.
Junqueras va voler deixar clar en la seva presentació de candidatura que 'ERC no vol ser crossa de ningú ni ha de ser equidistant de ningú. Hem de ser nosaltres mateixos, tenir clar qui som i ser ferms'. Tota una declaració d'intencions.
L'alcalde de Sant Vicenç dels Horts i eurodiputat i conegut per la seva faceta de divulgador històric pot regenerar la il·lusió perduda entre les bases més fidels d'ERC. A més, fins ara, Junqueras ha sabut representar un discurs independentista en què s'hi pot sentir còmode des d'un militant de l'esquerra independentista proper a la CUP fins a un catòlic que creu en l'estat català. L'art i la dificultat de mantenir aquest equilibri i amplitud de l'espectre sobiranista entre els simpatitzants de Junqueras ha merescut que hi hagi qui ja l'ha començat a comparar amb el Jordi Pujol de l'independentisme per la transversalitat que la figura de Junqueras encarna.
Una bona prova de foc pel futur president d'ERC seran els comicis espanyols. La possibilitat de conformar una candidatura unitària de l'independentisme a les corts és vital per començar a articular un espai que reculli políticament la majoria social per l'estat propi que guanya adeptes cada dia que passa. Junqueras haurà de saber liderar aquesta necessària conformació de la candidatura de retrobament però, sobretot, haurà de determinar què hi van a fer a Madrid els independentistes catalans en l'actual context de naufragi de la legitimitat autonomista i amb una àmplia majoria de la dreta espanyola a la cantonada.







