“Si guanya Zapatero, guanya Catalunya”
Aquest era el lema que el PSC va fer servir d'esquer per a les eleccions espanyoles que finalment, contra pronòstic, acabarien fent de Rodríguez Zapatero el President dels espanyols. Era aquell home que en plena campanya electoral arengava als assistents als mítings del PSC amb allò que respectaria l'Estatut que aprovés el Parlament de Catalunya. Era aquell home que feia gala d'un tarannà exquisit en contraposició a l'odiós i autoritari José María Aznar que, a més, comptava amb el suport, tan displicent com aparentment innecessari, que li oferien els diputats catalans de CiU. Una falàcia perquè, de fet, l'aliança CiU-PP era una necessitat imperiosa. Però no pas a les Corts espanyoles sinó al Parlament de Catalunya on la majoria insuficient de CiU no passava ànsies gràcies al suport, aquest sí imprescindible, dels diputats catalans del PP.
21
carregant
Zapatero va arribar a la Moncloa amb aires de renovació i canvi. El PSC es vantava de disposar a Madrid d'un Govern amic. L'aura de Zapatero va captivar tothom i l'àmplia majoria de partits catalans hi van fer confiança com si la seva arribada a la Presidència espanyola fos una oportunitat històrica per redefinir les relacions entre Catalunya i Espanya.
Tres anys després, les esperances s'han esvaït dramàticament. Zapatero ha demostrat ser un home inconsistent, un venedor de fum, un autèntic farsant. Tota la seva gestió ha estat una decepció monumental. El capítol de l'Estatut ha estat una enganyifa monumental. Però no és pas l'únic. Perquè no és que s'hagin frustrat les esperances de futur, de canvis substancial, sinó que els despropòsits s'han anat succeint de manera esperpèntica. El cas de Rodalies, per la seva afectació directa sobre la ciutadania, n'és probablement l'exemple més sagnant. Els reiterats episodis d'avaries, retards i de caos generalitzat de Renfe a Barcelona són una vergonya sense pal·liatius. I les explicacions i justificacions donades pels seus responsables són una presa de pèl, sense matisos. La contenció de la ciutadania catalana, davant tanta incompetència, és digne d'estudi
Imprimir
Enviar
Sabadell
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat