Una urna per la pau
Pocs podien pensar que la consulta d'Arenys de Munt tindria un gran impacte, no només al nostre país sinó més enllà de les nostres fronteres. Part d'aquest impacte és gràcies a la poca qualitat de la democràcia espanyola: una consulta d'un petit poble del Maresme ha fet tremolar les més altes instàncies de l'Estat espanyol. Ni les declaracions, ni els impediments, ni les amenaces, ni les escoltes il·legals, res ha pogut amagar l'èxit de la consulta i la seva repercussió segueix creixent.
3
( 3 vots )
carregantL’efecte taca d'oli de les consultes en diferents ajuntaments del país, que el mateix Rodríguez Zapatero va negar, va prenent cos. La virtut de la consulta d’Arenys de Munt consisteix en que deixar sense arguments a tots aquells que no volen acceptar la plenitud de la democràcia. Qui té por de la força de les urnes? Només aquells que tenen por de perdre el seu poder, només aquells que tenen inseguretat en la defensa de les seves idees.
La influència de la consulta per la independència ha arribat a la mateixa ETA, que en el seu darrer comunicat parla indirectament de la consulta d’Arenys de Munt: malgrat seguir apostant per l’ús de la violència, llença una nova arma i la nova arma són les preguntes i sobretot que la gent parli. En el comunicat l'organització realitza diferents preguntes dirigides a diferents estaments.
A Rodríguez Zapatero, «Sense activitat armada d’ETA, estarien disposats a respectar un procés on els territoris bascos decideixen sobre el seu futur polític? Si les armes d'ETA callessin, estarien disposats a respectar la decisió de la majoria de la ciutadania basca en cas que aquesta és decantés per la independència, i a fer els passos necessaris? Si la lluita armada d'ETA finalitzés, estarien disposats a deixar de banda la repressió i a respectar un procés democràtic que possibiliti la resolució del conflicte?»
Un segon bloc de preguntes van dirigides al lehendakari, Patxi López, i al President de Navarra, Miquel Sanz: «Estan disposats a acceptar Euskal Herria i a reconèixer els seus drets nacionals? Estan disposats a preguntar als habitants dels territoris que es troben sota el seu domini, sense límits i de manera oberta, sobre el seu futur polític?»
En el comunicat d'ETA apareix una darrera pregunta, dirigida al PNB i que reprodueix la feta per Xabier Arzalluz als seus companys en una entrevista recent: «Sou independentistes?». D'aquesta manera, ETA reclama al PNB que expliqui quin és el seu objectiu real «si l’Estat Basc o aprofundir en l’autogovern».
Arenys de Munt i les consultes populars per la independència han posat en crisi el model espanyol i la mateixa violència d'ETA. Ni els uns ni els altres ho reconeixen, però indirectament les dues parts són conscients de la força d’una urna en tots els sentits.
La majoria del que critiquen la consulta ho fan sense arguments reals, des del president Montilla o els dirigents del PSC-PSOE i intel·lectuals de diferents tendències, passant pel PP i alguns dirigents d’ICV: l'únic argument que utilitzen és la por, la por a les urnes. Tot el contrari del que senten els demòcrates veritables, per qui les urnes són una esperança, per la democràcia i sobretot per la pau.
Imprimir
Enviar
Argentona
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat