Dilluns, 2 de juliol de 2007 05:00 h

Jaime “Corleone” Lissavetzky

Un mes després d'haver-se disputat un partit de futbol sala entre Catalunya i Espanya al campionat del món de Iakutsk, el govern espanyol segueix entossudit en intentar demostrar que va ser un error la celebració d'aquest partit i en fer mans i mànigues perquè mai més es torni a repetir. L'última notícia és que el president de la Unió Europea de Futbol Sala, organització internacional que va propiciar aquesta competició, està rebent un xàfec de crítiques i pressions del govern espanyol per tal que s'excusi d'haver organitzat aquest partit i vigili de no tornar a cometre un disbarat d'aquesta categoria.

Aquests fets podrien servir de guió d'una pel·lícula de gàngsters en la qual Jaime Lissavetzky actués d'Al Capone i on el govern espanyol fos la Cosa Nostra. Però més enllà de la ficció, la realitat és que la màfia no perdona, mentre que el govern espanyol no fa cap mena de por. Si algú està tremolant de cames en aquests moments, són ells. Per això estan intentant guanyar per la força de la política el que no han pogut fer per la via esportiva i privada de l'àmbit de les federacions.

El reconeixement internacional de les diferents federacions catalanes avança lentament però a pas ferm i decidit, això tenint en compte que Catalunya té un enemic que li va seguint el rastre i li va col·locant mines al llarg del camí. Per Espanya qualsevol excusa és bona per fer retrocedir les expectatives i les aspiracions de les federacions esportives catalanes, que són les més interessades en promocionar-se internacionalment.

Tots sabem el bon treball que la Plataforma Pro Seleccions Esportives Catalanes està duent a terme tot i que, insistim, té un Estat en contra que farà servir tot el que estigui al seu abast per impedir el reconeixement internacional de les federacions catalanes, encara que sigui amb mètodes poc transparents que ratllin la il·legalitat i estiguin fora de tota ètica. Aquest Catalunya-Espanya, amb victòria catalana, està suposant per als nacionalistes espanyols un cop difícil de digerir, i tenint en compte la tesi d'Alfons López Tena que diu que la rivalitat entre Catalunya i Espanya és un suma zero en què un perd quan l'altre guanya, potser hauríem d'estar molt més orgullosos i contents del que estem. El seu enuig demostra que la victòria de Catalunya va més enllà d'un 5 a 3. Esperem que en vinguin moltes més.