Liquidar caixes d’estalvi
En el darrer programa Àgora de TV3 va comptar amb la presència dels quatre presidents de les caixes que preparen una de les fusions que hi haurà. Reunir Caixa Terrassa, Sabadell, Manlleu i Girona ha estat tot un detall del programa per intentar entendre el perquè de tot plegat. Podria haver estat un debat pedagògic per explicar les bondats de la fusió però es va convertir en un debat avorrit i sense cap explicació raonable que justifiqui la fusió, o més ben dit la liquidació de les caixes d’estalvi de proximitat.Xavier Bosch, conductor del debat, els va deixar descol·locats amb preguntes clares i incisives els va deixar en evidència per no aportar explicacions creïbles a les lògiques preguntes: Qui serà el president? On estarà la seu? Quin serà el color corporatiu? El nom? Com es repartirà l'obra social? Inseguretat total per part dels quatre presidents en les respostes, més preocupats dels seus assumptes, que no del futur de les respectives entitats.
Però la resposta més clarificadora va venir per part del president de Caixa de Manlleu que va respondre amb contundència que el motiu de les fusions cal buscar-lo en el FROB, el fons de teòriques ajudes instaurat per l’Estat espanyol, que a la pràctica és una ocupació de l’Estat per controlar el poder autonòmic en aquesta matèria. Joan Contijoch va venir a dir que sense el FROB no es produirien aquestes presses. Confirmant amb les seves paraules que al darrera s'hi amaga un decret per liquidar el model de caixes català, que ha estat vital per a la petita i mitjana empresa d'aquest país.
Cal dir que els diners que presti l’Estat espanyol a les caixes fusionades via FROB, s'haurà de retornar en un màxim de set anys i amb interessos de mercat. El FROB no garanteix la viabilitat de les caixes, al contrari, és un parany per tenir el control del model ja que en cas de no retorn del diner prestat, l’Estat convertiria aquest deute en quotes participatives, fet que comportaria la privatització de les caixes catalanes.
Un altre argument que va servir per defensar la fusió va venir per part del president de la Caixa de Girona que assegurava que 'permetrà oferir crèdit per operacions més grans'. No sap que el problema el tenen les petites i mitjanes empreses? Si resulta que la fusió ha de servir per destinar recursos a les grans operacions i, per tant, tancar encara més l'aixeta per a la petita i mitjana empresa, hauria de ser causa suficient per dir 'no' d'una manera rotunda a la liquidació del model català de caixes.
Els diferents consells d’administració, i sobretot les diferents assemblees generals que l’han d’aprovar, només han de veure el debat de l’Àgora, el 'no' a la fusió guanyaria per golejada. No s'hi va aportar cap argument per validar una fusió decidida des de dalt i sense el mínim respecte al territori. Tot queda en mans de les respectives assemblees generals, la mort o la salvació del model català de caixes que ha funcionat i pot seguir funcionant, depèn dels seus membres. Ells tenen la paraula.







