Els intocables
I no parlem dels herois d’Elliot Ness i la seva novel·la autobiogràfica. Parlem d’uns altres intocables, els que han pogut saquejar el Palau de la Música durant més de vint anys i els seus còmplices. Parlem d'uns altres intocables,els intocables’, personatges sense ideologia, és a dir, sense escrúpols, aferrats al poder i que són capaços d’enganyar als líders polítics, econòmics i socials d’aquest país o de qualsevol altre.El saqueig del Palau de la Música obre una crua reflexió. Com és possible robar tant i tant davant de bona part del millor de la classe? Davant dels intocables de la societat? S’han tapat els ulls i han mirat cap a un altre costat? O realment Fèlix Millet ha estat un personatge brillant, fora de sèrie? Segurament hi deu haver de tot, però algunes preguntes mereixent resposta.
És normal cobrar un sou de 24.000€ al mes? Tenir un cotxe de 6000€ al mes? Utilitzar el Palau pels casaments de les filles? No fer cas dels anònims rebuts? No escoltar les demandes mínimes de la gent del cor del Palau? Obviar certes coses que passaven i que se sabien ha estat un greu error, i encara és més greu comprovar que el saqueig del Palau de la Música ha repercutit durant tots aquets anys molt negativament sobre moltes altres activitats culturals del país, tant a Barcelona com a tot al territori.
Durant tots aquests anys, bona part de les principals empreses i mecenes existents han destintat molts diners a l’encant de Fèlix Millet. Si a sobre, aquests diners han servit per a tot menys per la cultura, el dany moral i social és molt gran. Han estat diners destinats a la cultura que han estat espoliats per Millet i els seus lladres després d’enredar durant molts anys bona part dels intocables d’aquest país.
Seria just que la societat en general recuperés amb escreix aquest saqueig i que no es produïssin aventures semblants. És per això que cal denunciar operacions ‘tipus Palau de la Música’. A les comarques gironines hi trobem un exemple semblant. Bona part dels intocables d’aquelles comarques han estat seduïts per aportar diners a la ‘Fundación Principe de Girona’, donant per suposat que farà una bona feina i que va ser creada per intocables que van aprofitar el seu càrrec en organitzacions potents per establir ara fa uns mesos, el seu Palau de la Música, versió Girona.
Seran diners perduts per bona part del teixit associatiu d’aquestes comarques. Les aportacions exigides per fer creïble i amable la monarquia en unes comarques on fins ara els era aliè comença a repercutir en la reducció de diners per a la societat civil organitzada. Tot no val per intentar fidelitzar la monarquia espanyola, que ho preguntin als nostres joves que no tenen prou beques per estudiar i són clarament discriminats respecte els joves espanyols. Ara, a sobre, si les volen hauran de prometre fidelitat al rei.







