'Caja España'
Algú es pot imaginar que Caja Madrid decideixi canviar el nom per les reticències a la seva expansió a Catalunya? Tot el contrari, el paper de la caixa espanyola és molt clar, créixer a Catalunya amb el seu nom i, si cal, oferir un bon servei. Però per damunt de tot la confiança amb allò que un representa.Per això, quan sentim que una marca que representa a una entitat i a bona part de la gent d’aquest país com Caixa Catalunya, consolidada no solament al principat sinó també a tot l’Estat Espanyol, ha de ser anihilada sense més arguments que la por al sectarisme més tronat, moltes persones poden sentir-se insultades, i sobretot dolgudes amb qui utilitza el seu lideratge en contra del seu propi país.
El director general de Caixa Catalunya, Sr. Adolf Todó, demostra amb aquesta decisió mancada d’arguments la poca preparació que té per gestionar l’entitat que presideix. Amb arguments totalment falsos ens vol fer creure que, pel fet de ser catalans, hem malmès l’entitat.
Ens rebel·lem contra tant provincianisme d’una classe dirigent mancada de dignitat, si ja és discutible la fusió de les caixes per una intervenció del Govern Espanyol via FROB, encara és més indignant que ens amaguin les veritable raons d’aquestes fusions.
Utilitzar aquesta estratègia per tapar la mala gestió de persones com Narcís Serra i d’un equip molt vinculat al PSC -recordem que l’entitat fundadora, la Diputació de Barcelona ha estat i és la repartidora dels socialistes catalans amb donatius per exemple a la Fundació Rafael Campalans vinculada al PSC- és una burla a la ciutadania d’aquest país.
Exigim un respecte, exigim explicacions. Si es permet aquest genocidi sense cap sentit, com podem demanar als ciutadans, a les empreses, a les entitats, que tinguin confiança en Catalunya? Si qui té el poder, i qui governa ho permet, com podem ser creïbles? Com podem ser respectats?
Els grans avenços de Catalunya s’han fet sempre amb audàcia. Audàcia és aconseguir que et respectin. Audàcia va ser crear el segon canal de TV3, audàcia és creure que el teu nom val la pena i parafrasejant l’escriptor Víctor Alexandre, però amb esperança, ‘no volem renunciar al nom del nostre país, i menys per no ofendre a aquells que l’odien’. Caixa Catalunya, no ‘Caja Espanya’.







