Puigmal
“... tota la terra que el meu cor estima, des d’ací es veu en serres onejar” són els versos de Verdaguer dedicats al Puigmal, la muntanya triada pel President d’ERC, Joan Puigcercós, per fer el cim després de ser proclamant candidat a les properes eleccions nacionals, un ascens que pot tenir més transcendència de la que ens podem pensar, sobretot els seus rivals polítics.En un cap de setmana intens a Núria, els republicans han tancat un etapa i han encarrilat un camí cap a l'Estat propi, i des del mateix Puigmal s'han compromès a aquesta fita: 'Tothom pot fer el Puigmal si s'ho proposa. Aquest país pot ser independent si ens ho proposem'.
Un compromís arriscat que segurament molestarà més d'un, tant dins del PSC (que amb vista, hi han passat de puntetes) com a Unió (aquests, més maldestres, ja han atacat els plantejaments republicans), i que pot incomodar molt a l’estratègia de CDC. L'únic problema dels republicans és que hauran de lluitar per fer creïble el missatge: avui ja no són viables les ambigüitats i la gent demana posicionaments clars, si realment els republicans fan i actuen com diuen tornaran a tenir una oportunitat.
La majoria dels independentistes saben que sense ERC la independència no és possible, però tampoc sense CDC ni els altres moviments polítics que, des de fa molts anys, treballen per aconseguir-la. Els independentistes no volen quedar orfes de referents polítics, i exigeixen un camí clar i sense enganys cap al dret a decidir.
Però aquest camí no és fàcil. Els de sempre, el poder real, tots aquells que semblen intocables faran tot el possible per carregar-se aquesta via: tant PSC, com Unió i una part de CDC representen aquest immobilisme que no vol saber res d’anar molt més enllà. Per això, avui s'entén molt més que l'aposta del líder democràta-cristià, Josep Antoni Duran i Lleida, per pactar amb el PSC després de les darreres eleccions nacionals era un intent per evitar el camí cap a la llibertat del nostre país.
ERC ha obert un camí sense tornada, un camí que mira cap endavant, per això el compromís republicà del Puigmal no és cap promesa en fals. Incomplir aquest compromís pot representar la seva mort política, i sobretot la del seu candidat. Esperem que l'ascens al Puigmal obri una nova etapa. Només ERC té la paraula.







