L'engany d'ETA
En un acte final de geometria variable, Zapatero aprovarà els pressupostos generals de l’Estat amb Coalició Canaria –que presideix les Illes Canàries amb el suport del PP- i sobretot amb el PNB, que va perdre el govern per una modificació de la llei de partits que va deixar sense representació a la tercera força política d’Euskadi.Malgrat tot, el PNB ha preferit blindar el Concert Econòmic que posa contra les cordes el govern del PSOE. Un rendiment molt favorable als interessos del PNB, que governa les tres diputacions forals i que són qui recapta els impostos, i que no irrita els electors espanyols. Fins i tot els diputats populars a Madrid van absentar-se de la sala per no haver de votar contra el blindatge, trencant la disciplina de vot sense cap problema. Seria inimaginable que els 25 diputats del PSC fessin quelcom semblant.
El model de Concert Econòmic uneix a totes les forces polítiques a tots els territoris. Des d’UPN, PP, PNB, EA, ARALAR, EB, i fins i tot l’esquerra abertzale –o l’entramat de Batasuna i ETA, com diuen a l’Audiència Nacional espanyola- hi dóna suport. Tot un miracle en uns territoris amb més de trenta anys de violència i amb morts de tots els colors polítics.
Tot plegat mereix més d’una reflexió. Malgrat la violència d’ETA, l’autogovern a Euskadi avança i sobretot avança el poder real. El control dels diners segueix estant allà on ha de ser i la capacitat de decisió la tenen els bascos. En un joc d’equilibris, dos es barallen suposadament i un tercer és el que rep, Euskadi i l’Estat espanyol es barallen i Catalunya sempre rep.
Per a la majoria d’espanyols, Catalunya segueix sent insolidària mentre les comunitats forals apareixen com a ben plantades. Navarra i Euskadi tenen drets històrics mentre Catalunya sosté l’Estat espanyol amb el sacrifici dels seus ciutadans, que han de pagar l’engany d’ETA amb un espoli continuat.
Aquest dimarts, al programa El Matí de Catalunya Ràdio de Manuel Fuentes, l’economista Marta Vilalta -defensora del federalisme i gens sospitosa de ser independentista- ha reconegut que malgrat el nou model de finançament, en el millor dels casos, els bascos i navarresos seguiran tenint un 60% més d’euros per capita que els catalans. Una mostra més de la necessitat del final de la violència d’ETA. Un altre motiu pel qual no podem acceptar les actuacions que van en contra del diàleg i de la fi de la violència. Ens cal i ens és més necessari que mai que ETA pugui abandonar la lluita armada, i que tots juguem amb les mateixes oportunitats.
La nació catalana paga per tot i comença a ser hora de tenir totes les cartes per poder decidir el futur dels diferents pobles de l’Estat espanyol. La nació catalana vol poder exercir amb llibertat la seva dignitat. Solidaris sí, víctimes d’Espanya no.







