Botiflers
Massa vegades els catalans i catalanes assumim el paper de tristes figures de la mateixa realitat que ens toca viure. Sempre hem de justificar-nos per allò que decidim fer i reiteradament som nosaltres mateixos qui posem en dubte la nostra capacitat de decidir sobre el futur.Assumim com a injustificables els diners que destinem a la nostra cultura, a la nostra llengua, al nostre paper al món, sempre demanant disculpes per intentar exercir de catalans. Al president del Barça se li recrimina que exerceixi amb tota normalitat de català, però mai s’ha criticat a tots aquells que, per tal d’agrair les bondats de règim, renuncien a la seva catalanitat.
Alguns són capaços de fer guerra bruta contra el país que els acull per tal de seguir ostentant un poder que mai s’han guanyat. Posen en dubte el perquè el Govern fa una cosa tan normal com actuar en defensa del seu propi país, i callen sempre davant les actituds fatxendes dels botiflers que donen cobertura a una
Espanya obsoleta democràticament.
Són els mateixos que volen matar l’esperit de catalanitat generat pel Barça de Laporta. No suporten que gent normal de la societat catalana hagi fet possible el millor Barça de la història. Ells són els mateixos que voldrien que els mediocres dirigissin el país, per evitar descontrols en la gestió.
Un exemple d’aquesta actitud el trobem en el regidor d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, el socialista Pere Alcover, que impedeix fins el darrer moment el partit de la selecció catalana de Rugby a l’Estadi Olímpic però que al mateix temps aboca una fortuna en un esdeveniment aliè a la realitat del país com és la final de la Copa Davis. La pagarem entre tots i que només serveix per aconseguir la fotografia de l’espanyolització de la capital de Catalunya.
Són els mateixos que empren els seus mitjans de comunicació per intoxicar, amagar la veritat de les coses i fer mal a tots aquells que creuen que val la pena intentar un nou horitzó nacional.
Són els mateixos que utilitzen el periodisme xantatge i practiquen el joc brut sense cap mena d’escrúpols. Se’ls ha acabat el temps. És hora de decisions que evitin un país més empobrit. Cal desemmascarar tota aquesta colla de vividors que treballen per a la seva butxaca i per evitar qualsevol revifalla independentista als llocs de responsabilitat.







