Dimarts, 3 de juliol de 2007 05:00 h

La crida ecoregionalista

El portaveu d'ICV al parlament espanyol, Joan Herrera, ahir va fer una crida als partits catalans a no votar els pressupostos si l'Estat no compleix amb les inversions en infraestructures previstes a l'Estatut. Els ecoregionalistes, una vegada més, demostren que només els surt la vena patriota en funció de cap on bufa el vent. És curiós que no hagin demostrat aquesta fermesa fins que el conseller d'Economia, Antoni Castells, no ha avisat el PSOE que si no vol tenir problemes amb l'aprovació dels pressupostos ha d'augmentar significativament la partida pressupostària d'inversions a Catalunya.

Més enllà de la rigorositat i la credibilitat -nul·la, ja que sense grup parlamentari propi a Madrid difícilment s'atreviran a votar diferent del PSOE- d'aquesta “amenaça” del conseller Castells, feta de cara a la galeria, la coalició ecoregionalista s'ha vist obligada a moure fitxa per no quedar massa desmarcada del PSC. Només cal recordar que fa poc menys de dues setmanes Jaume Bosch va acusar d'estar constantment en campanya electoral a un altre partit per haver presentat una proposta molt semblant.

Però, tot i aquesta exhibició de musculatura, deixa en entredit que ICV acabi sumant-se a un possible veto dels pressupostos. De fet, la demanda dels ecoregionalistes és  “no votar-los”, no han mencionat en cap moment la possibilitat de votar negativament. I és que l'única manera de posar nerviós el PSOE és estar disposat a votar en contra d'aquesta llei, si cal al costat del PP. Partir de la base de votar a favor o abstenir-se en funció del que es respecti l'Estatut és, senzillament, donar carta blanca al govern espanyol perquè s'oblidi un altre any del dèficit fiscal català. Per aconseguir que la negociació prosperi favorablement per a Catalunya i perquè la força que representen 41 diputats pesi de debò, cal estar disposat a votar negativament aquesta llei.

És escandalós el tracte que està rebent Catalunya d'un govern espanyol que havia promès aprovar l'Estatut que sortís del Parlament. No estem parlant d'un govern amic, ni tan sols d'un aliat. No hauríem de dubtar tant, doncs, a l'hora de demanar amb fermesa i unitat allò que pertany a les nostres als nostres ciutadans: inversions que permetin una millora de la nostra sanitat i educació, i una potent xarxa de rodalies que funcioni com en els països europeus més desenvolupats i no com al tercer món.

Però els dirigents d'ICV han demostrat en més d'un centenar d'ocasions que la seva fermesa sobiranista es desfà cada cop que es tensa la corda. Va ser així quan van donar suport incondicional al pacte estatutari entre Mas i Zapatero, sense saber-ne el contingut. I ha estat així cada vegada que han patit per la inestabilitat al Govern o per una estirada d'orelles del PSC. Veurem com es concreta aquesta proposta els propers dies, quant durarà sobre la taula i, el més important, què acaba votant aquesta formació en els pressupostos de l'Estat ja que, recordem-ho, l'any passat van començar així i van acabar votant a favor.