El corredor inconstitucional
1
( 3 vots )
carregant Incertesa. El ministeri espanyol de Foment va fer una nota, després de la reunió sorpresa d'ahir entre el ministre espanyol de Foment, José Blanco, i el ministre francès de Transports, Thierry Mariani, per aclarir que en la reunió no es va discriminar el Corredor Mediterrani. Però el cert és que de la trobada només n'ha sortit una declaració conjunta franco-espanyola que demana que el Corredor Central quedi incorporat a les xarxes transeuropees que el 19 d'octubre ha de fixar la Comissió Europea.
El Twitter de Blanco. Blanco fins i tot ha utilitzat les piulades a Twitter per dir que manté el 'compromís' amb el Corredor Mediterrani. El cert és que de moment, l'únic posicionament oficial per escrit de l'executiu espanyol, a pocs dies de la decisió de la CE és aquest document a favor de la connexió per l'Aragó (que implica el cost afegit de travessar el Pirineu amb un túnel de 40 quilòmetres). La proposta d'incloure el Corredor Mediterrani entre les infraestructures europees ja va quedar fora el 2003 per la falta de suport de l'executiu espanyol, llavors del PP.
Recel. Queda clar doncs que, malgrat totes les dades econòmiques que el recomanen, malgrat tots els informes d'experts, malgrat el pes demogràfic, els governs de l'estat espanyol veuen sempre amb recel que una xarxa de transport i de comunicació de primer ordre pugui cosir la riba mediterrània de la Península Ibèrica i connectar-la a Europa sense passar per Madrid.
Quilòmetre zero. De tota manera, no ha de sorprendre pas, ja que la percepció de l'Estat espanyol en matèria de planificació d'infraestructures de comunicació i transport té a veure amb la seva pròpia gènesi, a partir de l'expansió i imposició del centre castellà cap a la perifèria peninsular. Un cop feta aquesta expansió -via militar- l'Estat espanyol s'ha dedicat a bastir les estructures per afermar aquesta preeminència del centre peninsular, amb les xarxes de transport i de comunicació com a esquelet radial. El quilòmetre zero fixat a Madrid és prou definitori. Vist això, doncs, és fàcil entendre que l'aparell de l'estat vegi en el Corredor Mediterrani una amenaça que desequilibri el que tant els ha costat de construir durant 300 anys. I encara que suposi anar en contra dels propis interessos econòmics, les raons d'estat sempre passen per davant. És la versió moderna de l''antes roja que rota'.
Més Europa, menys Espanya? Potser, finalment, la CE acaba fixant l'eix mediterrani com una prioritat, però haurà estat pel pes de l'evidència, perquè pels ulls de l'Estat espanyol, una línia que potenciarà les relacions entre el País Valencià i Catalunya, i de retruc les Illes, amb una connexió directa a Europa, no deixarà de ser concebuda com una amenaça. Una amenaça que en l'estructura jurídica i política es va poder evitar declarant inconstitucional la federació de comunitats autònomes, a través de l'article 145 de la carta magna espanyola. Un article, per cert, dissenyat a mida dels Països Catalans i d'Euskal Herria.
Recel. Queda clar doncs que, malgrat totes les dades econòmiques que el recomanen, malgrat tots els informes d'experts, malgrat el pes demogràfic, els governs de l'estat espanyol veuen sempre amb recel que una xarxa de transport i de comunicació de primer ordre pugui cosir la riba mediterrània de la Península Ibèrica i connectar-la a Europa sense passar per Madrid.
Quilòmetre zero. De tota manera, no ha de sorprendre pas, ja que la percepció de l'Estat espanyol en matèria de planificació d'infraestructures de comunicació i transport té a veure amb la seva pròpia gènesi, a partir de l'expansió i imposició del centre castellà cap a la perifèria peninsular. Un cop feta aquesta expansió -via militar- l'Estat espanyol s'ha dedicat a bastir les estructures per afermar aquesta preeminència del centre peninsular, amb les xarxes de transport i de comunicació com a esquelet radial. El quilòmetre zero fixat a Madrid és prou definitori. Vist això, doncs, és fàcil entendre que l'aparell de l'estat vegi en el Corredor Mediterrani una amenaça que desequilibri el que tant els ha costat de construir durant 300 anys. I encara que suposi anar en contra dels propis interessos econòmics, les raons d'estat sempre passen per davant. És la versió moderna de l''antes roja que rota'.
Més Europa, menys Espanya? Potser, finalment, la CE acaba fixant l'eix mediterrani com una prioritat, però haurà estat pel pes de l'evidència, perquè pels ulls de l'Estat espanyol, una línia que potenciarà les relacions entre el País Valencià i Catalunya, i de retruc les Illes, amb una connexió directa a Europa, no deixarà de ser concebuda com una amenaça. Una amenaça que en l'estructura jurídica i política es va poder evitar declarant inconstitucional la federació de comunitats autònomes, a través de l'article 145 de la carta magna espanyola. Un article, per cert, dissenyat a mida dels Països Catalans i d'Euskal Herria.
Tot això explica en part que avui un eix de vitalitat econòmica indiscutible com el mediterrani encara no estigui situat entre les prioritats europees. Perquè en el fons xoca de front amb la visió de l'espanya constitucional.
Imprimir
Enviar
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat