Esquerra, de nou al camí
Avui s'ha reunit la nova executiva nacional d'Esquerra Republicana de Catalunya. Per primer cop i ja de manera oficial, el nou equip liderat pel ja president de la formació, Oriol Junqueras, ha iniciat aquesta nova etapa per a la formació independentista després de tancar amb èxit el procés de renovació, amb el congrés nacional de Girona, dissabte passat.
Gir al centre? Alguns analistes interpreten que la formació republicana ha fet un gir cap al centre per acostar-se a CiU. En tot cas, el que queda clar és que Esquerra ha donat per tancada l'etapa de l'estratègia dels acords de govern tripartit, vist que l'intent d'escorar els socialistes catalans cap a posicions pròpies d'una esquerra nacional no ha reeixit.
Estació concert. Ara, la nova direcció de la formació, avalada per una immensa majoria de la militància que es va expressar en el congrés, cerca situar Esquerra en l'espai central de la política catalana, interpel·lant a tots aquells ciutadans que comparteixen la idea d'un país lliure i socialment avançat. En aquesta nova etapa, el concert econòmic s'ha fixat com a una de les primeres estacions.
Concert o pacte fiscal? En plena crisi econòmica, on les finances de la Generalitat de Catalunya i del món local estan ofegades, aconseguir un nou model de finançament en qual el el govern català sigui qui recapti tots els impostos, s'ha convertit en el nou espai per a construir consensos en l'àmbit del sobiranisme. El repte doncs que se li planteja a la nova direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya és, en aquest sentit, clau. Més enllà de reconstruir -fins allà on es pugui- l'espai polític que Esquerra va tenir a la primera meitat de la dècada passada, haurà d'intentar que el pragmatisme del catalanisme hegemònic de CiU, especialment en un moment d'ofec financer de les institucions catalanes, no acabi convertint el consens social i polític a favor d'un sistema fiscal similar al concert, en un nou desengany polític, que ens meni a una nova etapa de frustració amb l'aprovació d'un trist i simple nou pacte fiscal.
Gir al centre? Alguns analistes interpreten que la formació republicana ha fet un gir cap al centre per acostar-se a CiU. En tot cas, el que queda clar és que Esquerra ha donat per tancada l'etapa de l'estratègia dels acords de govern tripartit, vist que l'intent d'escorar els socialistes catalans cap a posicions pròpies d'una esquerra nacional no ha reeixit.
Estació concert. Ara, la nova direcció de la formació, avalada per una immensa majoria de la militància que es va expressar en el congrés, cerca situar Esquerra en l'espai central de la política catalana, interpel·lant a tots aquells ciutadans que comparteixen la idea d'un país lliure i socialment avançat. En aquesta nova etapa, el concert econòmic s'ha fixat com a una de les primeres estacions.
Concert o pacte fiscal? En plena crisi econòmica, on les finances de la Generalitat de Catalunya i del món local estan ofegades, aconseguir un nou model de finançament en qual el el govern català sigui qui recapti tots els impostos, s'ha convertit en el nou espai per a construir consensos en l'àmbit del sobiranisme. El repte doncs que se li planteja a la nova direcció d'Esquerra Republicana de Catalunya és, en aquest sentit, clau. Més enllà de reconstruir -fins allà on es pugui- l'espai polític que Esquerra va tenir a la primera meitat de la dècada passada, haurà d'intentar que el pragmatisme del catalanisme hegemònic de CiU, especialment en un moment d'ofec financer de les institucions catalanes, no acabi convertint el consens social i polític a favor d'un sistema fiscal similar al concert, en un nou desengany polític, que ens meni a una nova etapa de frustració amb l'aprovació d'un trist i simple nou pacte fiscal.
Si no hi ha concert, créixer la majoria social per la independència. El paper titubejant d'Esquerra durant el procés estatutari va fer provocar un gran desgast polític i electoral a la formació, malgrat que la frustració que va provocar aquest episodi ha fet escorar el catalanisme de l'autonomisme al sobiranisme. Ara, la renovada Esquerra Republicana té l'ocasió d'empènyer aquest sobiranisme cap a la dura lluita política de la reivindicació del concert econòmic. I si aquest objectiu no es factible, carregar encara de més raons aquells que cada dia veuen més clar que l'única via pragmàtica és la de la independentista.







