El joc perillós de Duran
11
( 3 vots )
carregant 'La immigració és un problema'. Així decidia començar la setmana el cap de llista de CiU pel Congrés de Diputats, Josep Antoni Duran Lleida. Afegia a aquesta sentència un argumentari que descrivia una fotografia que certament es produeix a molts àmbits de la societat, on els efectes de les migracions massives han generat conflictes. El problema de les paraules del dirigent de CiU no són tant el què va dir, sinó com ho va dir. De vegades, utilitzant pinzellades de problemes reals, però combinades i expressades de maneres determinades poden acabar configurant un discurs altament perillós per als valors democràtics de respecte i de convivència entre les persones.
Menyspreu. En primer lloc, potser es pot acceptar parlar que la immigració és un problema. Ho és, en primer lloc, per totes aquelles persones que per motius econòmics, polítics i socials es veuen obligats a marxar del país que va veure néixer els seus avantpassats. Hi ha qui deixa anar frases com 'no és el mateix que una persona tingui un immigrant a casa seva de servei i visqui a Sarrià o Pedralbes, que aquell que viu a tot un bloc on va a comprar un immigrant i després un altre i al final el seu pis no es pot vendre a preu de mercat'. Aquestes frases demostren, per part de qui les diu, com és el cas del polític més ben valorat, un cert menyspreu per al col·lectiu de persones que han intentat trobar a casa nostra allò que un sistema econòmic global sense cap mena de control ha negat als seus països d'origen.
Cinisme. Tampoc sembla gaire assenyat parlar del problema que provoca la presència massiva de nens provinents de la darrera immigració en les escoles públiques. I és que ara precisament des del govern de la Generalitat s'han retallat recursos al sistema públic d'educació i s'han mantingut concerts amb escoles que avui, com a les mesquites, separen la xicalla segons el sexe. I sembla prou cínic parlar de la caiguda del preu de l'habitatge en aquelles zones on hi ha hagut una alta concentració de ciutadans provinents de la immigració. És cínic perquè aquest discurs oblida que precisament va ser una política urbanística sense cap mena d'escrúpol, que només cercava l'obtenció del diner fàcil amb la especulació immobiliària, sense cap mena de planificació ni reflexió social al darrera, la que va acabar demandant mà d'obra barata, i que no va dubtar en cercar-la en la immigració desendreçada i descontrolada. Tot això passava especialment a finals de la dècada dels anys 90 del segle passat i durant la primera meitat de la dels 2000. I passava amb un govern a Espanya liderat pel PP de José María Aznar, amb els suports successius, del grup parlamentari que lidera avui Duran Lleida.
Cinisme. Tampoc sembla gaire assenyat parlar del problema que provoca la presència massiva de nens provinents de la darrera immigració en les escoles públiques. I és que ara precisament des del govern de la Generalitat s'han retallat recursos al sistema públic d'educació i s'han mantingut concerts amb escoles que avui, com a les mesquites, separen la xicalla segons el sexe. I sembla prou cínic parlar de la caiguda del preu de l'habitatge en aquelles zones on hi ha hagut una alta concentració de ciutadans provinents de la immigració. És cínic perquè aquest discurs oblida que precisament va ser una política urbanística sense cap mena d'escrúpol, que només cercava l'obtenció del diner fàcil amb la especulació immobiliària, sense cap mena de planificació ni reflexió social al darrera, la que va acabar demandant mà d'obra barata, i que no va dubtar en cercar-la en la immigració desendreçada i descontrolada. Tot això passava especialment a finals de la dècada dels anys 90 del segle passat i durant la primera meitat de la dels 2000. I passava amb un govern a Espanya liderat pel PP de José María Aznar, amb els suports successius, del grup parlamentari que lidera avui Duran Lleida.
Complicitats perilloses. El discurs de Duran partint d'un fet indiscutible, els conflictes socials que qualsevol immigració massiva genera són propis del populisme. I potser són un bon esquer electoral, especialment entre aquells sectors ciutadans que més pateixen els efectes de la crisi, i que veuen com han de competir per uns serveis socials amb els ciutadans nouvinguts en la darrera onada migratòria. Però apel·lar a aquest discurs és donar ales al verí latent que qualsevol societat tensionada per una greu crisi té i que tant bé sap explotar, com la història ja ens ha demostrat, el feixisme i la xenofòbia. Al nostra país, aquest perill ja ha començat a germinar. Avui, la Plataforma per Catalunya però és encara una carícatura del que pot arribar a ser aquest perill. Però si aquest germen esperpèntic troba les complicitats selectes de formacions com el PP o discursos com el del polític més ben valorat per la opinió pública espanyola, podem trobar-nos que alguna formació deixi aviat de ser una caricatura de partit feixista i passi a ocupar la centralitat i normalitat de bona part dels discursos que es facin.
Solucions. Més enllà de la crítica i d'estirar el tòpic, del polític més ben valorat se n'esperen solucions a una problemàtica ben real que s'ha d'abordar des de la serenor i els plantejaments fonamentats i no des de l'electoralisme immediat.
Solucions. Més enllà de la crítica i d'estirar el tòpic, del polític més ben valorat se n'esperen solucions a una problemàtica ben real que s'ha d'abordar des de la serenor i els plantejaments fonamentats i no des de l'electoralisme immediat.
Imprimir
Enviar
SANT CUGAT DEL VALLÈS
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat