Duran clarifica l'opció regionalista
Cada nova intervenció pública de Duran Lleida és un maldecap per a Convergència Democràtica i la federació CiU, de la qual és el secretari general i virtual candidat al Congrés dels Diputats espanyols. Duran, en tot cas, diu per activa i per passiva el que CiU s'ha encarregat de posar de manifest al llarg de tota la seva història. La seva és una opció regionalista, el seu marc nacional és l'espanyol i la Constitució Espanyola és el marc jurídic i polític que defensen, acaten i que van coredactar i aprovar a través de la significada intervenció de l'ínclit Miquel Roca i Junyent, caigut en desgràcia a CiU no pas per aquest motiu sinó perquè va gosar contradir l'estratègia i el lideratge de Jordi Pujol.Duran Lleida, ras i curt, ha proclamat el que tothom ja sap, que CiU no vol “la segregació” i que el seu país és Espanya. Això mateix, amb altres paraules, és el que un dia i un altre ha dit, durant 30 anys el president Pujol. A què responen, doncs, els esglais proferits ara des de les files de CDC? Oportunisme polític, simple oportunisme dels qui fa poc més d'un any van pactar un Estatut humiliant que va ser causa de la riota generalitzada dels sectors més espanyolistes del PSOE. CDC no s'ha plantejat mai, ni en públic ni en privat, la ruptura amb Espanya. Tan de bo un dia els quadres dirigents de CDC o de CiU apostessin per un procés sobiranista. Dissortadament no és així, malgrat la presència a CDC de persones que voldrien la independència de Catalunya o, d'altres, que recentment han fet aportacions teòriques notables com Alfons López Tena, vocal del Consell General del Poder Judicial.
Duran té la virtut de clarificar el seu projecte polític davant l'ambigüitat del soci majoritari de la federació. A CDC la consigna és el magma identitari, paraules vagues i imprecises i un dia a dia significat per 30 anys d'intervenció en la política espanyola i de reculades majories absolutes a Catalunya que li van valer a Pujol la distinció d'“Español del Año” a mans del diari dretà ABC.