El poder municipal tocat
El cas Pretòria va camí de convertir-se en un punt i final del model socialista de gestió dels ajuntaments. Un model que els ha permès teixir una veritable xarxa de poder i sobretot de lobby de pressió amb l’objectiu de no moure massa les coses per evitar que el poder canviï de mans.No és només Santa Coloma de Gramenet, són també altres feus socialistes que estant entrant en crisi, de gestió però sobretot d’excés d’anys ancorats en el poder absolut, democràtic, però absolut, que acaba generant estructures monolítiques i de lideratges personalistes, porta prèvia al fracàs.
Veiem com els errors es disparen. A Barcelona, amb Jordi Hereu per la seguretat i els informes, a Girona amb Anna Pagans pel Pavelló de la Devesa i la indemnització al xalet Tarrus. Es reprodueix la mateixa manca de reacció contundent a Santa Coloma de Gramenet. No pas en el sentit de qui serà el substitut, sinó per l’escàndol de mantenir un càrrec de confiança imputat en nòmina porten a un veritable final d’etapa de les maneres de fer del PSC.
Per primera vegada en democràcia, espais de poder absolut socialistes poden caure en les properes eleccions. Es respira la necessitat de que entri aire fresc en algunes administracions viciades de tant de poder sostingut durant tant de temps. Santa Coloma de Gramanet deixa moltes preguntes a l’aire que de moment no tenen resposta. De què serveix tenir una xarxa de càrrecs de confiança amb sous d’escàndol (65.000.-€ a 72.000.-€) si ni tant sols controlen els diners de municipi. A més, en alguns casos, no solament no els controlen sinó que són partícips del saqueig. És creïble que cap regidor del govern no sospités rés? Ningú ha d’assumir responsabilitats polítiques no només pel saqueig, sinó també pels errors? A Barcelona, a Girona o a qualsevol altra ciutat.
Tot plegat es resumeix en la regeneració política de veritat. Fets, no paraules. Limitació de mandats, perquè no pot ser que alguns polítics cobrin tota la vida de la política. Regeneració vol dir obrir finestres, que entri aire frec de veritat, que tothom que estigui preparat pugui dedicar-se de veritat a la política. Qui ho faci, qui sàpiga captar aquest canvi, s’emportarà els vots de la gent.
No tots els polítics són iguals. Si perdem la confiança en la política, tots hi sortim perdent, i no hi ha millor sistema que la democràcia. Cal que la gent s’impliqui, exigint responsabilitat i transparència. Els demòcrates només coneixem la democràcia com a arma per aconseguir la felicitat dels humans.







