Masquefa, símptoma d'un model esgotat
3
carregant El que ha passat a Masquefa amb un exregidor del PP -ara representant d'una llista independent-, que va atropellar i apallissar dos ciutadans per retirar la bandera espanyola que ell havia penjat davant de l'ajuntament de la població, és prou més que una agressió brutal amb un clar caràcter polític. Enllà de les condemnes públiques que es mereixi un fet així, l'agressió posa de manifest un procés de canvi de paradigma polític, molt més profund del que de vegades pot semblar
Personatge conflictiu. Val a dir que l'agressor en qüestió, Juan José García Mora, avui regidor de Força Masquefa i exregidor del PP anteriorment, ja havia protagonitzat aldarulls als plens municipals. Som davant d'un personatge particularment conflictiu i d'una forta càrrega antidemocràtica que ha basat la seva actuació política en l'insult i els intents d'imposició de les seves dèries contra sectors socials desfavorits. De manera que és absolutament comprensible que un personatge així sigui capaç de posar una bandera espanyola davant de l'ajuntament per convertir el 12 d'octubre en jornada reivindicativa del nacionalisme espanyol a Catalunya, atropellar els dos ciutadans que la van despenjar i, acte seguit, apallissar-los.
El mirall d'un discurs. L'acció doncs és més aviat l'obra d'un pertorbat. Però malgrat això, aquest personatge ha vist com la seva particular visió del món era alimentada per un discurs nacionalista espanyol que cada cop és més desacomplexadament agressiu i desbocat. No cal posar exemples de tertúlies radiofòniques i televisives o de diaris que alimenten la visceralitat d'aquest nacionalisme espanyol tronat, que com més va, va a més. Això sí, són mitjans de comunicació que no es poden pas titllar de testimonials, i que en bona mesura troben un bon referent ideològic en un dels 'think-thank' més importants que avui dia té el nacionalisme espanyol, la FAES (Fundación para el Análisis y los Estudios Sociales), la fundació ideològica impulsada pel PP de José María Aznar, convertida avui en font inspiradora d'aquests sectors polítics.
Esquemes trencats. Malgrat aquestes maquinàries polítiques i mediàtiques que des de fa ja més d'una dècada disposen els sectors més desacomplexats del nacionalisme espanyol, en paral·lel, el catalanisme polític s'ha anat escorant cada cop més cap a l'independentisme. El pas d'ERC pel govern -malgrat el greu desgast que li ha comportat- i la pressió d'una CiU, fins fa poc a l'oposició, han deixat l'autonomisme desbordat per un sobiranisme que, cada cop més, veu en l'estat propi l'única sortida viable per a la pervivència de la nació i la cultura catalanes. A l'hora que el discurs de la solidaritat interterritorial, exigida als territoris dels Països Catalans per justificar l'espoli fiscal, esclatava per la greu crisi econòmica d'escala planetària. Aquest mateix espanyolisme també veu que el pretext de la lluita contra el terrorisme per negar el reconeixement polític del País Basc es desfà com un terròs de sucre en l'aigua. De manera que en poc temps l'espanyolisme se li han anat trencant aquells esquemes que havien permès posar en quarantena una veritable transició democràtica a l'estat espanyol que, d'altra manera, hauria obligat el reconeixement de les nacions que avui integren Espanya.
Radicalització de l'espanyolisme. La pèrdua d'aquests esquemes deixa al descobert una concepció d'Espanya cada cop més tancada i autoritària. Davant els arguments democràtics creixents de les reivindicacions nacionals catalanes i basques -especialment a partir del procés que l'esquerra abertzale ha posat en marxa en els darrers temps-, els únics arguments que li queden al nacionalisme espanyol són els autoritaris i els de la imposició. Ara més que mai. Es poden revestir com a reformes legals a través de lleis com l'electoral espanyola (que impedeixi l'accés de les 'minories' nacionals) o lleis per a concentrar de nou en l'estat serveis i prestacions públiques, en nom de l'austeritat i l'estalvi. I a través d'un discurs polític que radicalitzi els perills de l'amenaça dels 'nacionalismes perifèrics'. Un perill sobre el què els bons ciutadans espanyols han d'estar atents i emetents. I, quan calgui, actuar.
Aquest discurs avui es pot sentir a moltes tertúlies televisives i ràdiofòniques. Són discursos populistes i viscerals que en temps de crisi econòmica, però especialment en el cas d'Espanya, política, van amarant bona part de l'opinió pública espanyola
I això és el que ha fet l'exregidor popular de Masquefa, actuar en defensa de la seva nació. Tal com se li ha reclamat des de molts púlpits polítics i mediàtics de l'espanyolisme. Com segurament faran molts ciutadans espanyols el proper 20N, quan vagin a votar.
Imprimir
Enviar
Santa Pola
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat