Hipocresia
El president Montilla ha anunciat ‘un contracte de transparència’ pels candidats socialistes a partir de l’any que ve per lluitar contra la corrupció. En una al·locució batejada per la premsa propera d’’intervenció emocionada’, ha fet un clam per evitar casos com el de Santa Coloma de Gramenet.Tot molt correcte, contundent, però amb un clar problema de credibilitat. Tot allò a què s’ha compromès el primer secretari del PSC ja és llei actualment. Tot càrrec públic ja està obligat a fer una declaració de patrimoni i ingressos en el moment d’ocupar-lo i una altra a la seva sortida o final de legislatura, res no impedeix fer públic aquestes dades.
De la mateixa manera, tots els sous públics han de ser publicats i de lliure accés tot i que alguns ajuntaments ho amaguen de manera subtil. Sobretot amaguen els sous en concepte de dietes, principalment quan afecte a càrrecs electes que tenen més d’una responsabilitat i reben dietes que, en alguns casos, suposen molts diners.
Aquestes circumstàncies afecten a càrrecs de quasi tots els partits polítics, dietes per consells d’administració, per assistències a juntes, a comissions informatives, viatges en categories extres, transport en cotxe oficial, restaurants cars i excessius i, el més pervers de tot, una gran majoria d’aquests càrrecs mai havien somiat en cobrar tants diners, mai a la seva vida privada haguessin arribat a xifres com les que cobren ara.
Sr. president, per evitar aquests abusos no calen noves lleis, no calen grans paraules. Només cal, senzillament, que els electes renunciïn a cobrar per càrrec extres en funció de la seva responsabilitat, que siguin incompatibles ingressos per més d’un concepte, encara que siguin en format dietes i, si més no, una ordre de govern que ho reguli.
Aquesta dies ha sorgit la polèmica pels molts càrrecs de la companya del president Montilla. La majoria li pertoquen en funció del seu càrrec elegit democràticament, i hi té tot el dret. Aquest no és el problema, molts altres càrrecs electes tenen fins i tot més responsabilitats, la pregunta que ningú s’ha fet i que és greu que no sigui contestada és quants diners en concepte dietes ha cobrat? La companya del president i molts altres alts càrrecs.
Amb tot, caldria posar damunt la taula de debat la limitació de mandats i la política de càrrecs de confiança com a elements claus per evitar la corrupció. És sorprenent que el principal càrrec de confiança de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, imputat per Garzón, no hagi estat cessat automàticament. I encara és més sorprenent, que un dels cervells de la trama, ‘Luigi’, malgrat haver estat expulsat del PSC es passegés pels ajuntaments socialistes, com si hi tingués despatx permanent. Simplement indignant.







