Cruyff
L’aposta valenta i agosarada de la Federació Catalana de Futbol (FCF) per posar al capdavant de la selecció catalana de futbol a Johan Cruyff ha despertat tota mena de comentaris, a favor i en contra, però sobretot ha generat una expectació mundial.Més de 150 mitjans de comunicació acreditats van informar de la presentació de Cruyff com a seleccionador català al Palau de Congressos de Barcelona, en un acte clarament reivindicatiu per l'oficialitat de les seleccions catalanes, i que va comptar amb la presència de bona part del món del futbol i diverses personalitats del país.
Entre els qui han criticat el fitxatge de Cruyff hi ha dues tipologies ben diferenciades: uns que realment creuen que és un error perquè no utilitza la llengua catalana com a llengua d'expressió, i d'altres que, emparant-se en aquest tema, volen ser més papistes que el Papa.
Pels primers tot el nostre respecte, estem segurs que si es fan les coses bé canviaran d’opinió: Johan Cruyff acabarà aportant a la consolidació de la llengua catalana molt més del que ens podem imaginar. En aquest punt hem de fer nostra la reflexió del President de la FCF, Jordi Casals, quan va recordar dirigint-se a l'auditori que 'la majoria de nosaltres, quan el senyor Cruyff va arribar al nostre país, el vam rebre en llengua castellana'. Fins i tot podríem afegir que, avui en dia, encara molts segueixen fent el mateix, i lamentablement segueixen adreçant-se en castellà als nouvinguts.
Pels segons cap mena de respecte, i en aquest grup podem incloure-hi des d'alguns mitjans espanyols que ben poca cosa hi tenen a dir -simplement confirmen que l'aposta per Cruyff és un encert- passant pels suposats 'totòlegs' que opinen de tot, aquells qui per tal de polemitzar es vendrien al diable -Pilar Rahola inclosa-, fins alguns mitjans catalans que ben poc han fet per la llengua catalana i menys encara per les seleccions catalanes.
El més important de la decisió pressa és la fita aconseguida, felicitats a la FCF i a tots els que l'han fet possible. Ara toca fermesa, treball, compliment dels acords i demostrar al món que som una nació i que tenim dret de tenir seleccions oficials, tenim el mateix dret que tenen els espanyols i els francesos i els seus fills de gaudir de l'esport amb tota llibertat. Només el Govern espanyol de torn hi està en contra, i segueix practicant sense escrúpols el joc brut contra el reconeixement de les nostres seleccions. Tenen por de perdre, però si fem les coses amb intel·ligència vencerem Espanya i tindrem les seleccions reconegudes oficialment. L'aposta per Cruyff és una oportunitat i no la podem perdre.







