Mil miserables euros
Només des de la misèria humana i l’odi al país es poden entendre les crítiques rebudes pel fet de gastar-se 1.000 euros per tenir traducció simultània en un acte institucional al Parlament de Catalunya. Només des de la misèria humana es pot entendre una campanya impresentable contra un càrrec del Govern, concretament contra David Minoves, per utilitzar la llengua pròpia per expressar-se.Només des de la crosta espanyolista més retrògrada, que encapçalen polítics com Alícia Sánchez-Camacho i Joan Ferran, es pot entendre una actitud tan desagradable i de tanta duresa contra la llengua catalana. Encara més patètica i miserable ha estat l’actitud d’alguns representants polítics expressant-se en castellà, fent-se còmplices del nacionalisme espanyol amb el seu silenci, davant uns representants que venien a informar-se del nostre capteniment lingüístic. Segurament haurien de ser aquests representants polítics, que han fet el botifler d’una manera descarada, qui haurien de demanar disculpes als ciutadans per aquest atac a la dignitat de la llengua catalana.
1.000 miserables euros diaris és el cost de tres alts càrrecs de confiança de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet, entre ells el d’un imputat que segueix cobrant de tots els colomencs. 1.000 miserables euros diaris durant 33 dies ens costen les dietes innecessàries que cobra la Sra. Anna Hernández en un any. 1.000 miserables euros diaris durant 80 dies és el que ens costen diputats tipus Joan Ferran o senadors tipus Sánchez-Camacho per anar contra la cultura catalana. 1.000 miserables euros diaris durant centenars de dies és el que ens costa mantenir certa premsa catalana que ens vol donar lliçons d’educació quan l’únic que fan és impedir una edició catalana del seu mitjà. 1.000 miserables euros diaris són el que costava mantenir el bloc de l’alcalde Hereu. 1.000 miserables euros diaris és el mínim que costa un Institut Cervantes de qualsevol de ciutat del món. 1.000 miserables euros diaris és el mínim que es gasta el govern espanyol per impedir el reconeixement de les seleccions catalanes. 1.000 miserables euros diaris durant més de 600 dies és el que ha cobrat la Fundació Trias Fargas. I podríem seguir fins a l’infinit.
Però parlem en positiu, cal felicitar als representants del nostre Govern que mantenen la dignitat i utilitzen la llengua catalana, com fan centenars de dirigents de qualsevol país del món en defensa de la seva dignitat. Per contra, cal demanar explicacions als representants d’aquest país que ignoren la nostra cultura i que atempten contra ella. A tots aquells dignes representants de la crosta espanyolista que només aporten odi contra la nació catalana, el millor que poden fer és agafar les maletes i anar a fer les espanyes. Com diu la saviesa popular, bon vent i barca nova.







