Abertzales i independentistes
Alguna cosa es mou a Euskal Herria i aquest cop les esperances hi són molt presents. Per primer cop es parla de procés democràtic amb absència de violència, i per primera vegada també el govern espanyol comença a estar preocupat de veritat. El ministre Rubalcaba fa mesos que intenta desmuntar aquest procés amb contínues provocacions, intoxicacions periodístiques, detencions i procediments judicials inclosos, tot per provocar el trencament d’un procés que de cap de les maneres interessa a l’estratègia de Madrid.
6
carregantI més preocupats estarien l’Estat espanyol i el ministre Rubalcaba si fruit d’aquesta nova situació es produís una aliança entre els abertzales i els independentistes catalans, ampliable als moviments independentistes gallecs. La resolució del conflicte basc desembocarà irremeiablement en què els ciutadans expressin la seva voluntat, i és hora de recuperar estratègies comunes per part de tots aquells que defensin l’exercici del dret a decidir.
La declaració d’Altsasu representa el reconeixement més importat en molts anys del fet que sense violència també és possible la llibertat, que sense violència l’Estat espanyol es queda sense arguments davant la comunitat internacional. I la decisió de l’esquerra abertzale no és cap brindis al sol sinó que ve impregnada d’influències d’altres conflictes.
L’independentisme català hi ha influït. Des de les converses de Carod amb la direcció d’ETA –el seu error va ser acceptar-ho com un error-, la formació del govern tripartit a la Generalitat amb un pes important per part dels republicans o fins i tot l’esperit d’Arenys de Munt, que té continuïtat amb successives consultes al llarg de tot el Principat, han estat elements importants per elaborar el darrer document de l’esquerra abertzale.
La pau és possible i amb ella s’obren moltes possibilitats. Més si tenim en compte que a casa nostra estem en un gran atzucac. La mort del procés estatutari per part del Tribunal Constitucional espanyol ha de ser una oportunitat per anar molt més enllà. Seguir depenent de l’Estat espanyol ens aboca a la misèria. Ara és el moment de lideratges valents, sense complexes que ens permetin exercir el nostre dret a decidir. Alguna cosa es mou, i no podem perdre aquesta oportunitat.
Imprimir
Enviar
Igualada
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat