Dijous, 5 de juliol de 2007 05:04 h

Les promeses de Zapatero

Ahir el president espanyol, Rodríguez Zapatero, prometia cedir Rodalies el gener de 2008 a la Generalitat. En aquesta ocasió no sembla que l'anunci de traspàs l'hagin patit com qui va al dentista perquè li arrenquin un queixal. Alguna cosa hi deu tenir a veure transferir un servei públic quan aquest s'ha deteriorat fins a límits exagerats. I aquesta circumstància, sens dubte, facilita les coses. Traspassar rodalies avui és com desempellagar-se d'un problema: treure's un mort de sobre.

Per si no fos prou, l'anunci de Zapatero es fa sense cap mena de concreció. En quines condicions traspassaran un servei que han deixat podrir en la mateixa proporció que han invertit a Madrid per crear una xarxa de Rodalies admirable?

Un segon aspecte que no escapa a ningú és la demostrada falta de rigor de Zapatero i que la paraula donada té un valor escàs. Les promeses incomplertes per Zapatero han estat una constant tota la legislatura i el seu projecte d'Espanya plural s'ha desinflat com un souflè. No és només l'enganyifa de l'Estatut, ni l'ocultació de les balances fiscals, ni el federalisme de cartró-pedra, és la constatació que no es pot esperar cap canvi substancial com a fruit de la voluntat del govern espanyol. Perquè si Zapatero és el millor que es podia esperar del PSOE i d'Espanya, no queda cap més sortida que la ruptura, que la confrontació democràtica de la voluntat sobirana del poble de Catalunya davant l'immobilisme jacobí de l'Estat.

Una nova promesa, en boca de Zapatero, no pot ser més que una nova decepció. Perquè el trasllat de rodalies no és cap concessió graciosa. Tal com estan les coses no deixa de ser una necessitat del govern espanyol davant la seva provada incompetència i desídia.