Espanya, la democràcia a prova
5
carregant L'anunci en el qual ETA ha anunciat que 'ha decidit el cessament definitiu de la seva activitat armada' culmina un procés que fa temps que s'ha posat en marxa al País Basc. Dilluns, després de la conferència de pau internacional celebrada a Donosti, tot semblava indicar que s'havia de produir un comunicat d'aquestes característiques. I de fet, el comunicat dóna resposta al primer punt de la declaració de Donosti, en el qual es reclamava, precisament, una declaració d'aquestes característiques, en la qual es sol·licités també als govern espanyol i francès per a resoldre exclusivament les 'conseqüències del conflicte'.
El torn d'Espanya i França. Aquesta declaració històrica doncs situa el proper moviment en les òrbites dels governs espanyol i francesos. Ara, és el torn d'aquests dos estats per a donar l'oportunitat a la resolució del darrer conflicte armat a Europa i obrir un nou escenari que permeti que sigui la democràcia la que resolgui els conflictes polítics. Ja no valen excuses per a negar allò que democràticament pugui reclamar una majoria social al País Basc.
Internacionalització. Tampoc cal menystenir o qüestionar el procés polític que des de fa temps està impulsant l'esquerra independentista basca, per atànyer a un escenari de pau i de confrontació política democràtica. El procés iniciat al País Basc ha rebut el suport de figures internacionals que l'avalen, que han protagonitzat processos similars, com Kofi Annan, Gerry Adams, Tony Blair o Jimmy Carter. Només des de la mala fe interessada en mantenir el conflicte per haver d'assumir reivindicacions legítimament democràtiques, es pot menystenir un procés d'aquestes dimensions. És doncs el torn d'Espanya i de França, el torn d'assumir que hi ha una oportunitat per a la pau real, com mai s'havia produït abans, que implicarà esforços per totes les parts per tal d'afavorir que sigui la democràcia i no la imposició, la que resolgui els conflictes polítics.
Final d'un paradigma. Amb tot, la dificultat amb la qual s'enfronta aquest procés és la necessitat que es produeixi un canvi de paradigma en el DNA de la política espanyola. Durant molt de temps, especialment durant la dècada dels anys vuitanta i principis dels noranta, es defensava formalment que tota opció política es podia defensar sempre i quan fos a través de vies pacífiques i democràtiques. Però a partir de la segona meitat dels anys noranta, especialment, amb l'arribada al poder del PP de José María Aznar, que havia aconseguit modernitzar l'estigma de dreta franquista que havia arrossegat l'antiga Alianza Popular, aquest discurs es va anar desdibuixant del tot fins assimilar objectius amb estratègies. Així, allò que l'estat havia anat fent sempre de manera encoberta, de culpabilitzar i perseguir l'independentisme basc, en aquest cas, per comptes de la lluita armada d'ETA, ara es convertia en una norma desacomplexada amb la doctrina de 'tot és ETA' impulsada des de l'Audiència Nacional. Il·legalitzacions de partits, d'entitats, tancament de diaris i ràdios, persecució de col·lectius, etcètera han estat habituals des de llavors. I, de ben segur que probablement aquesta pressió feta amb tot de mesures d'excepcionalitat han col·laborat a la situació que avui es produeix.
En tot cas, l'estat espanyol ja no té cap pretext per a mantenir una estratègia d'assetjament i d'excepcionalitat judicial, policial i mediàtica contra l'independentisme basc. El paradigma que fins ara ha utilitzat amb tanta comoditat l'estat espanyol per evitar d'encarar un conflicte polític real s'ha ensorrat amb el procés iniciat al País Basc. I ara, és responsabilitat del proper executiu espanyol saber donar resposta a aquest procés, si és que de veritat Espanya vol ser una democràcia madura, o prefereix mantenir el vell credo de l''antes roja que rota'.
En tot cas, l'estat espanyol ja no té cap pretext per a mantenir una estratègia d'assetjament i d'excepcionalitat judicial, policial i mediàtica contra l'independentisme basc. El paradigma que fins ara ha utilitzat amb tanta comoditat l'estat espanyol per evitar d'encarar un conflicte polític real s'ha ensorrat amb el procés iniciat al País Basc. I ara, és responsabilitat del proper executiu espanyol saber donar resposta a aquest procés, si és que de veritat Espanya vol ser una democràcia madura, o prefereix mantenir el vell credo de l''antes roja que rota'.
Imprimir
Enviar
Tonyà
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat