Pagar per morir
En els darrers mesos s’ha generat un intens debat sobre el motiu pel qual els catalans hem de pagar per rebre una herència d’una manera totalment desproporcionada respecte els ciutadans de l’Estat espanyol. La gent s’ha fet preguntes i s’ha indignat en comprovar com som discriminats els catalans.Una discriminació més de les tantes que patim per pertànyer a una Espanya que no ens vol i que, dia rere dia, ens ho va demostrant. Els 30 anys de democràcia ens han passat factura. L’Estat espanyol ha comprovat que els catalans tenim tendència a pactar i acatar les seves decisions. El peix al cove a la catalana ha donat anys de tranquil·litat a Espanya: ‘amb poca cosa es conformen aquests catalans’ és una dita que ha fet fortuna a Madrid.
L’entrada d’una força política ha desestabilitzat el model de repartiment del país entre el PSC i CiU. L’ascens d’ERC ha provocat nervis i disfuncions i ha generat que a ambdós costats de l’arc parlamentari hagin aparegut partidaris de la sociovergència. I es posa de relleu encara més quan els republicans posen damunt la taula accions incòmodes, però amb repercussions positives per als ciutadans.
Ho hem vist amb l’exigència de Joan Puigcercós de suprimir l’impost de successions per a la gran majoria dels catalans, una exigència necessària i justa que, malgrat tot, ha provocat reticències entre els mateixos socis de Govern. Al final, els donaran la raó als republicans. Allò que semblava una proposta sense futur s’ha convertit en la proposta estrella del Govern. En poques ocasions una decisió de l’executiu generarà tantes alegries. Joan Puigcercós s’ha sortit amb la seva, ha fet possible que per una vegada no siguem discriminats com a catalans.
Quelcom semblant ha passat amb la creació de l’Oficina Antifrau que ha estat boicotejada per PSC i CiU, i aturada durant anys per la por dels de sempre a ser transparents. Ara, s’ha acabat convertint en una peça clau per recuperar la confiança després dels casos Palau i Pretòria. N’és una prova l’aprovació per unanimitat i en temps rècord del reglament de l’Oficina. La constància republicana ha tornat a donar bons fruits.
ERC arrisca i no sempre en surt beneficiada electoralment. Però ningú podrà dir que s’inhibeix. Amb dificultats i errors, els republicans segueixen marcant una agenda política, i això incomoda els poders fàctics. Sense ells seguiríem pagant per morir, ara tothom pot dormir una mica més tranquil.







