TV3 i el debat de la independència
Miquel Calçada: “La dignitat de Catalunya només té un nom: la independència”Malgrat que alguns s'entestin amb la salvaguarda de l'Estatut retallat a la Moncloa, malgrat l'esforç dels autonomistes per salvaguardar de qualsevol manera l'etapa autonòmica, malgrat una editorial conjunta pactada a la Moncloa per tapar qualsevol intent d'anar molt més enllà, la realitat s¡imposa. El debat ja no és Estatut si o Estatut no, el debat és independència si o independència no.
Ara toca fer un debat sobre la independència a TV3: ho demana la ciutadania -en pocs dies prop de 4.000 persones ho han demanat al facebook- i ho exigeix la democràcia. Ja sabem que un debat sobre la independència provoca incomoditats al poder establert, és incòmode, però si no el fem ara i no el fa la nostra televisió, qui l'ha de fer? No hi ha excuses, si no hi ha debat sobre la independència TV3 tindrà un problema. Serà un cas únic en els annals del periodisme, que la televisió nacional d'un país no assumeixi el seu paper de referent periodístic de la realitat.
El que va començar a la vila d'Arenys de Munt com un acte simbòlic pel dret a decidir va camí de convertir-se en una veritable taca d'oli que treu de polleguera el poder establert. El moviment pel dret de decidir ha passat de la consulta d'Arenys a les més de 150 consultes pel proper 13-D, i a les moltes més que vindran el 28-F i el 25-A, en uns moments veritable atzucac de la política catalana. Tot aquest moviment mereix que el debat de la independència arribi a TV3, i que hi arribi abans del dia 13: no volem creure que TV3, sempre tan innovadora i propera a la realitat, restarà impassible davant d'aquest clam ciutadà.
Tancar els ulls a la realitat és un greu error, la ciutadania demana respostes, valentia i ambició com a país. La ciutadania ja no es creu que Espanya sigui la solució i els nostres governants no poden silenciar la força d'un moviment basat en l'exercici de la democràcia, en l’exercici del lliure dret a votar. No assumir-ho és tenir por a les urnes, però sobretot és fer un flac favor al país.
Espanya només ens vol per pagar, i cada dia en tenim més exemples: ahir mateix el Govern espanyol apunyalava la Generalitat amb la compra del fons d'imatges d’Agustí Centelles, el Centre Català de Negocis presenta l'anomenada nòmina catalana on demostra que sense l’espoli fiscal la nòmina dels catalans seria molt superior, l’Aeroport del Prat perd passatgers amb la gestió centralitzada espanyola, les inversions previstes en l'Estatut no s’acompleixen, la defensa de la llengua catalana per part espanyola és una quimera, i així podríem seguir omplint pàgines i pàgines amb exemples d'aquest maltractament.
Com diuen a la xarxa a semblança d'una campanya publicitària: “jo no sóc tonto, sóc independentista”.