L'altre espoli
Una de les grans fites de la crisi que patim haurà estat la col·lectivització de consciència de l’espoli fiscal que patim els catalans, siguin 22.000 o 18.000 milions. Com diu la presidenta del Parlament, Espanya no ens roba, tant sols té cura dels nostres estalvis, obtinguts amb l’esforç dels ciutadans catalans. Una bonica manera d’intentar amagar-nos la realitat, una realitat que sempre acaba guanyant i arrossegant els governs febles amb Espanya.L’espoli fiscal es va endur per davant els governs de Maragall i Montilla. I si el president Mas fa el mateix error que els governs d’esquerres i no es planta davant de Madrid, va camí de repetir el mateix tràgic final que va patir el tripartit.
El president Mas ha inaugurat l’eix diagonal (obra i model de finançament del conseller Nadal), una autovia per la Catalunya central que uneix Manresa i Sitges, una obra necessària i de vital importància pel territori, però d’un cost inassolible per un país com el nostre, que pateix el més gran dels espolis d’entre tots els països europeus. El cost de l'eix diagonal ha estat de 370 milions d’euros. Però en pagarem 1.400 fins el 2041, tres cops més que el seu cost real, sabent que amb un finançament de país normal el seu cost seria la meitat.
Aquests diners els pagaran les futures generacions de catalans i catalanes, que faran encara més ric al president del Reial Madrid, Don Florentino Pérez, concessionari del peatge a l’ombra a través de l’empresa ACS, i que, sobretot, ens faran molt més pobres a tots plegats. Un exemple clar de l’altre espoli que patim. Als 22.000 milions cal sumar-hi els sobre-dimensionats costos de bona part de l’obra pública feta al país i finançada pels mals anomenats peatges a l’ombra, o més ben dit peatges d’usura, que ens aboquen en poc temps a una situació de col·lapse financer.
Patim l’espoli d’Espanya i l’espoli dels que viuen del negoci de la nostra submissió a Espanya. Perquè uns quants , amb molt de poder, guanyen molts diners a costa del nostre espoli. No tant sols ens roba Espanya, sinó que també ens roben els que viuen d’aquesta submissió.







