El dia després
Tal i com ens deia Miquel Calçada, en el programa el Convidat de TV3 dirigit per l’Albert Om, cal començar a parlar del 'dia després', el dia després d’aconseguir la independència del nostre país.
7
carregantAquestes paraules dites des de l’altre banda de l’Atlàntic agafen més força l’endemà de la celebració del dia de la Constitució Espanyola, una constitució on només hi som comptats per rendir tributs a Espanya. I uns dies després que al Parlament de Catalunya es volgués censurar una evidència coneguda per tothom: que Espanya ens roba. Sra. De Gispert, presidenta del Parlament de Catalunya, Espanya ens roba? O tant sols ens acompanya en el sentiment?
Ja és hora que deixem les polèmiques enrere, que si el president de la Generalitat, sigui qui sigui, ha d’anar o no a Madrid el sis de desembre, de si cal regalar o cremar la Constitució espanyola, o d’elucubracions com si Espanya acceptarà o no el pacte fiscal. Un pacte poc provable si tenim en compte que l’estat fins ara ha estat incapaç de complir les seves pròpies lleis, no ha pagat allò que diu una llei espanyola com l’Estatut, retallat, ni paga els 759 milions de les inversions no realitzades segons l’addicional tercera, també de l’Estatut, entre altres molts incompliments recurrents.
Quan més aviat els nostres líders politics, socials i econòmics posin fil a l’agulla en el sentit del que apunta una de les persones lúcides d’aquest país, en Salvador Cardús, al diari ARA: 'es tracta d’agafar un tren que ens connecti a una via europea ràpida i de disposar d’un rosari de ports i aeroports nuats al corredor mediterrani. I que Espanya passi per Canfranc, que no toparem', més aviat aconseguirem situar-nos al dia després. Mentrestant tot fa pensar en un inevitable conflicte polític, en un xoc de trens.
Imprimir
Enviar
Palamós
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat