Perquè no ens diuen la veritat?
El President Pujol en una de les seves darreres intervencions públiques reivindicava que els polítics han de dir la veritat i, fins i tot, feia autocrítica, en el sentit que ell mateix no sempre havia parlat prou clar en referència a la relació amb Espanya, durant la seva etapa de President de la Generalitat.Unes paraules del president Pujol que agafen molta més força en uns moments greus com els actuals, perquè no tot serveix d’excusa per no complir les obligacions compromeses per la Generalitat de Catalunya. Ja sabem que el no pagament dels 759 milions de l’addicional tercera provoca problemes de tresoreria, però fins i tot cobrant aquests diners els problemes seguirien existint.
És hora de que les classes dirigents diguin la veritat, començant pel president Mas i el conseller Mas Collell. Ells saben que l’actual situació de crisi queda agreujada per l’espoli que patim, i davant una Espanya que no compleix els seus compromisos, ens cal plantar-nos amb totes les conseqüències. No val a cridar molt i al mateix temps abstenir-se en la investidura de Mariano Rajoy o fent la vora viu amb la monarquia espanyola que sempre calla quan Catalunya pateix.
Però també toca que els dirigents empresarials diguin la veritat. No pot ser que demanin una reforma laboral o la supressió de funcionaris, però callin davant l’espoli que patim, o que no distingeixin els funcionaris que tenim a Catalunya, una ràtio raonable, dels que tenen a Madrid malgrat el traspàs de competències a les CCAA.
De la mateixa manera que cal exigir als líders de CCOO i UGT que diguin la veritat. Pot ser legítim boicotejar rodes de premsa del Govern de la Generalitat però trobem a faltar que no facin cap ocupació de la Delegació del Govern Espanyol o una aposta clara per denunciar l’espoli fiscal que patim.
L’única sortida que ens queda com a país per superar la crisi que patim passa per plantar-nos. I per fer-ho cal que els líders polítics, econòmics i socials d’aquest país parlin clar, diguin d’una vegada per totes la veritat. Perquè ells la saben, però encara tenen por per afrontar-ho. I els ciutadans no poden esperar més. Per entendre els sacrificis cal tenir tota la veritat damunt la taula.







