Adéu al PSC, torna el PSOE
La contundent victòria de l’alcalde de Terrassa, Pere Navarro, al congrés del PSC ha estat la demostració palpable que a les files socialistes tot està controlat i que José Montilla i la seva gent ho han deixat tot fet. Una sacsejada per no canviar res, més ben dit una sacsejada per deixar dat i beneït qualsevol aposta pel catalanisme d’esquerres.33 anys després de l’acord de fusió dels socialisme català amb l’espanyol, es demostra l’error comès. 33 anys després, l’espai socialista català ha quedat descafeïnat i el congrés d’aquest cap de setmana ho ha certificat.
La derrota de Joan Ignasi Elena (25% dels vots), malgrat el suport d’Àngel Ros, representa una greu derrota per algunes de les històriques famílies del socialisme català que ara fa 33 anys van decidir ajuntar-se amb l’anomenada federació catalana del PSOE. Han quedat escombrats i, més greu encara, la victòria de l’aparell del partit, en el pitjor moment segons els resultats electorals, és una prova definitòria de la nul·la voluntat de tenir veu pròpia.
Si el PSC actual en un moment d’extrema debilitat del PSOE ha estat incapaç d’afrontar el repte de grup parlamentari propi a Madrid, difícilment ho farà en els propers anys. El PSC ha decidit competir amb el PP per aconseguir recuperar votants i ha deixat en mans de CiU la centralitat política.
El XII congrés dels socialistes ha significat un adéu al PSC i la tornada del PSOE, per tranquil·litat evident de la fins ara ministra de Defensa, Carme Chacón, en la seva cursa per liderar el socialisme espanyol. L’OPA dolça del PSOE al PSC ha guanyat. Ara caldrà veure què pensen fer els diluïts sectors catalanistes del PSC.







