Salvar el President
Maragall i Montilla van ser víctimes dels incompliments d’Espanya, de promeses i de paper mullat i sobretot van pagar les conseqüències de no plantar-se.Van aparèixer a ulls dels catalans com a presidents amb poca fermesa, el que va comportar les seves derrotes electorals o politiques.Acaba de sortir el darrer CEO i en tant sols un any de govern, el president Mas va camí de trobar-se en la mateixa situació. Per primer cop en aquesta legislatura el govern de la Generalitat suspèn en l’enquesta. I és visualitzant dades preocupants de desgast ràpid de la seva gestió. L’alt cost social de les retallades comença a passar factura, i és evident que la preocupació augmenta al carrer Còrsega.
Prioritzar pactes amb el PP a la Generalitat, a l’Ajuntament de Barcelona o a la Diputació, comencen a sortir cars a CiU. La sensació que el PP està abusant de la situació a canvi de res encén les alarmes als sectors sobiranistes. La moció del PP i PSC guanyada a la Diputació de Barcelona per tirar enrere el nomenament de Marçal Sintes com a director del CCCB tampoc ajuda a tranquil·litzar.
Com si es tractes de la famosa pel·lícula de Steven Spielberg ‘Salvar al soldat Ryan’, segurament ha arribat l’hora d’intentar salvar al President de no acabar com els seus darrers antecessors.
Per fer-ho, cal un compromís polític del catalanisme per tal que els partits politics catalans pensin més en el país que en el partit. Estem caient en la trampa de tirar-nos els plats pel cap mentre els partits d’obediència espanyola fan l’agost. Per començar i davant les actituds del PP a la Diputació de Barcelona, es podria treballar per un pacte en aquesta institució entre les forces d’obediència catalana. Seria una resposta agraïda i ben entesa per la majoria de la societat catalana. Aconseguir un acord entre CiU, ICV-EUiA i ERC seria donar optimisme i mostrar un full de ruta que ens permeti sortir de l’atzucac d’Espanya.







