El tacticisme del PSC
Aquesta setmana el President Montilla acusava de 'tacticisme partidista' els seus socis de Govern, i tant ERC com ICV-EUiA han hagut de tornar a empassar-se les incapacitats i contradiccions del mateixos socialistes.Poques vegades com ara tants diputats han tingut tant poc pes polític, mai tants milers de vots han servit de tant poc a Madrid, no solament no treballant pel país sinó posant-se al servei de les causes dels qui van contra nosaltres.
Qui ha practicat i practica el tacticisme de veritat i sense pausa és la classe dirigent del socialisme català, que sembla pensar més en clau espanyola que no pas en clau catalana. El PSC, i sobretot el president Montilla, no poden acusar la resta de partits de tacticisme quan són ells qui dia darrera dia actuen en clau partidista.
Actituds com les del Joan Ferran -carregant contra TV3 per excés de nacionalisme-, deslleialtats cap a la Generalitat dels alcaldes de les grans ciutats dominades pel PSC contra la llei de vegueries i contra la llei de comerç o els constants pals a les rodes de l'entorn de Presidència contra la llei de consultes o la llei de cinema són mostres de tacticisme. Les pressions del diputat socialista Mohamed Chaib per evitar que els immigrants votessin el 13-D també ho són.
I que no va ser tacticisme revolucionari aprovar l'Estatut del 30 de setembre i, mentre alguns encara brindaven amb cava, que el PSC ja registrés esmenes per retallar-lo? Si això no són proves evidents del tacticisme socialista al nostre país, que vingui el senyor Zaragoza i ho negui.
En aquests moments, tacticisme és igual a manca d'ambició i de valentia, ja que el tacticisme ens fa perdre les oportunitats de desenvolupar millor el nostre país. El tacticisme ens adorm, ens debilita i ens mata a poc a poc.
Els 25 diputats 'tàctics' del PSC a Madrid són la pèrdua de temps més gran dels darrers anys. Tacticisme és avalar l'Estatut ja retallat pel Tribunal Constitucional espanyol, tacticisme és el silenci del PSC davant les consultes sobre la independència, tacticisme és la por a l'exercici de la llibertat, la por a que les urnes parlin. El president Montilla no té dret acusar els altres de tacticisme quan resulta que el seu partit en són els reis.







