Som independentistes
Som independentistes. I aquest és un motiu més que suficient perquè ahir el Camp Nou no presentés una gran entrada amb motiu del partit de futbol entre la Selecció Argentina i la Selecció Catalana. Pot semblar una contradicció, però el pas del temps canvia les prioritats i la ciutadania vol accions clares, contundents i sobretot de dignitat i ambició nacional. S'ha acabat el temps del doble joc, ara toca decidir, o partits de costellada o partits oficials, o submissió o independència.El president de la FCF, el Sr. Casals, es va equivocar en les seves declaracions. No pot passar el mort a la ciutadania. La ciutadania, ja no en té prou amb partits sense compromís real, ja fa massa anys que espera i l'Estat espanyol no afluixa, més aviat el contrari, segueix practicant el joc brut amb l’esport català i el seu reconeixement internacional. La gent està cansada i farta de bones paraules, i per més que jugui Argentina i els millors cracks del món, no en tenen prou per il·lusionar-se i omplir el camp. Cal compromís real. Comença a ser hora de decidir i ser més ambiciosos, de donar suport als qui en ús de la seva llibertat, i malgrat els diners d'Espanya, vulguin renunciar a representar un país que practica el joc brut, que no sap perdre i que impedeix amb diners el reconeixement internacional de l'esport català. Cal que el seleccionador nacional entengui el que vol dir això. Dirigir una selecció d'un país que no té Estat comporta compromís polític, o és que no fan política les seleccions nacionals espanyoles i els seus components?
Avui som més independentistes que mai, es comença a perdre la por a dir sí a la independència. L'enquesta que aquest dimarts va publicar 'El Periódico' és una gran victòria per a la democràcia. Reflecteix moltes coses, però sobretot, que la gent vol poder exercir el dret a decidir. Els resultats eren inimaginables mesos enrere però, malgrat tot els inconvenients, un 40% dels ciutadans són partidaris de la independència. Empat tècnic, qui ho havia de dir. Fins i tot el líder de CiU va dir fa poques setmanes que els seus estudis d'opinió auguraven una derrota del sí. Segurament eren certs, però no van preveure la ràpida evolució de realitat mateixa.
Com diu la politòloga Montserrat Guibernau, les consultes populars sobre la independència iniciades a Arenys
de Munt i continuades el passat 13-D, representen el fet polític més important des de l'Assemblea de Catalunya. Aquesta revolució des de la base, tant ciutadana com política, representa una acceleració del procés pel dret a decidir que ja és a les agendes polítiques en un sentit o altre, i que serà un element clau de les properes eleccions nacionals.
Els partits polítics han de decidir i dir les coses clares. Avui ja sabem que a tots hi ha independentistes i que el dret a decidir és majoritari entre els simpatitzants de tots els partits polítics. No escoltar aquesta demanda és un frau de llei. Com es vol evitar la desafecció si no hi ha capacitat per donar respostes a la ciutadania?







