Toros i barretina
En els darrers dies el PSC s'ha posat la barretina i ha decidit vestir-se de catalanista ara que veu que les enquestes no li van bé. Des de l'alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, fins al president Montilla han volgut mostrar un increment del seu perfil nacional. Lamentablement, la realitat s'acaba imposant i el PSC està atrapat entre la dependència del PSOE i la voluntat de mantenir la cadira del poder.L'aposta d’ERC per un govern de progrés ha significat un pas endavant sense precedents del PSC per intentar assolir un perfil catalanista. Algunes actituds, declaracions i gestos són petits avenços que haurien estat impensables amb els socialistes a l’oposició. Però l'ànima espanyolista acaba guanyant sempre i serà aquesta mateixa actitud poc valenta la que farà fora al PSC del Govern.
L'actitud del PSC davant la ILP per la prohibició de les corrides de toros a Catalunya és una estafa a la ciutadania. No es pot demanar vot secret, oferir llibertat de vot als diputats i, al cap de poques hores, dir que faran tot el contrari un cop arribi la tramitació parlamentària. El PSC demostra així la seva covardia envers la democràcia, com ja ho va fer a les poques hores de l'aprovació de l'Estatut del 30 de setembre presentant esmenes perquè fos retallat. Aquesta mateixa manca de valentia els ha portat a fomentar l'abstenció a les consultes del 13-D.
No es pot fer una crida a subscriure el pagament de la fiança de l'exalcalde de Santa Coloma de Gramenet, i dir a la vegada que volen regenerar i lluitar contra la corrupció política. El doble joc que practiquen és una actitud veritablement escandalosa que ja van practicar amb Josep Maria Sala i la seva condemna pel cas Filesa.
No es pot defensar la Llei de vegueries al Govern i permetre que els principals alcaldes socialistes facin guerra bruta per evitar-ne l'aprovació. No es pot ser feble davant el poder de Madrid, no es pot estar callat davant l'actitud del govern espanyol de voler mantenir el poder d'AENA en la gestió dels aeroports. Amb aquesta actitud de feblesa no és d’estranyar que Zapatero mai acabi complint les seves promeses, per què fer-ho si qui m’ho permet és el mateix PSC?
Amb totes aquestes actituds, com volen que els ciutadans no tinguin desafecció per la política? Al PSC ja no li serveix la seva sempre calculada ambigüitat, però als altres partits tampoc, s'acaba el temps dels polítics poc ambiciosos nacionalment, dels que volen i dolen. O barretina o toros, o submissió o independència, o Espanya, o Catalunya.







