Sols
Els matins de diumenge donen per a molt, però sobretot per llegir amb intensitat articles o entrevistes a la premsa escrita. Donen per a molt, per posar al descobert les veritables intencions d'alguns que pensen que el país és seu i es preparen per conquerir-lo com si fos una peça més dels seus trofeus.'Hem treballat molt els dos mandats per governar sols', frase extreta de l'entrevista del diari AVUI a José Zaragoza, un home amb molt de poder, dins i fora del PSC. No s'amaga ni un pèl, ho deixa clar. Tot per aconseguir governar sols i reconquerir el país que els hi falta. Primer va ser el president Pujol qui els ho va impedir, i després ha estat la decisió d'ERC portant-los a una cursa per nacionalitzar el país el què els ha impedit dur a terme les seves veritables intencions. Ara han decidit tirar pel dret i dir clarament que volen recuperar la iniciativa per evitar aventures sobiranistes. A l'entrevista ho deixa molt clar, l'aposta és molt clara, qualsevol cosa per impedir avenços nacionals. Si això implica sociovergència cap problema, pel PSC tot és possible, i tot està per fer.
Amb aquestes declaracions, el PSC dóna per acabat el Govern d'esquerres perquè dóna per perdudes les eleccions i comença a treballar per no perdre massa més poder, evitar una majoria nacional a la propera legislatura i, si pot ser, no perdre massa ajuntaments.
El PSC es mostra preocupat per l'augment de la desafecció a Espanya. Les onades de consultes sobre la independència els hi provoquen masses maldecaps. Per un partit que es diu demòcrata, l'exercici del dret a decidir és un veritable problema ja que no tenen arguments per oposar-s'hi. L'única manera que tenen d'evitar el debat és ridiculitzant el procés. Saben que si un dia es produeix un referèndum vinculant molts dels seus militants i simpatitzants votaran sí, perquè seguir pertanyent a Espanya és una ruïna, i cada dia que passa encara més.
El PSC es mostra molt preocupat, no pas per la victòria de CiU, sinó per les derivades d'aquesta més que probable victòria. Els preocupa sobretot que les bases dels nacionalistes i també dels independentistes apostin clarament per un pacte nacional. Els moviments en aquest sentit són presents des de la mateixa societat civil. Les consultes sobre la independència han reforçat per baix els ponts entre CDC i ERC, el mateix Joan Puigcercós ho reconeixia en una entrevista en aquest diari, i malgrat que el poder de sempre treballarà per evitar-ho, la voluntat de la gent pot tenir molta força.
Podem permetre'ns com a país seguir donant-nos l'esquena si tenim majoria per avançar pel dret a decidir? Com explicarem als ciutadans a qui diem que Espanya és una llosa per a nosaltres, que no fem res per treballar unitàriament pel país? Si realment estem en un atzucac un cop esgotada la via autonomista, perquè no posem el país i la seva gent per damunt dels interessos dels partits? De moment qui ho te clar és el PSC, o com a mínim el seu secretari d’organització, que treballa intensament per impedir un pacte polític pel dret a decidir. A veure si els altres n'aprenen.







