Dimecres, 18 de gener de 2012 05:00 h

Catalunya independent, sí o sí

El President Pujol en declaracions a Catalunya Ràdio ha estat contundent: ‘Econòmicament, segur que és viable una Catalunya independent’, tot i que ha afegit que costarà políticament. Davant d’aquesta contundent afirmació tan sols podem exigir fermesa i cap pas enrere, si el problema és polític tot té solució. Hem de partir de l’acceptació de la democràcia com eina de resolució de conflictes.

Catalunya té un conflicte polític d’encaix amb Espanya, i cada cop més gent de pensament diferent i d’origen divers creu que la millor sortida a la situació de crisi permanent és la separació d’Espanya, i no solament pel nostre país sinó també per la mateixa Espanya. Val més tenir bons veïns, que no pas inquilins emprenyats.

Si ara perquè el Govern del PP ens paga allò que ens deu des de fa temps, siguin els diners de l’addicional tercera o el fons de competivitat, hem de  dir que l’encaix és possible, ja podem plegar. La demanda d’un pacte fiscal no ha de ser entesa com una manera de trobar l’encaix dins d’Espanya, sinó tot el contrari, una estació intermitja cap a l’estat propi i, per tant, és un greu error plantejar el pacte fiscal com una mesura per evitar el creixement del independentisme i més en un moment que fins i tot el President Pujol ho té clar.

Per això és important aconseguir les complicitats dels diferents estaments socials i econòmics, i per fer-ho possible necessitem una classe política que parli clar, i no vagi a la defensiva. Pacte fiscal sí, com un pas previ a l’estat propi. Mai en tindrem prou si no aconseguim la nostra plena llibertat, la nostra normalitat nacional.