Horitzó Estatut, fracàs absolut
El 2010 tocarà decidir 'si hem d'aturar-nos, retrocedir o cercar falses dreceres, o bé si hem de mantenir l'horitzó traçat'. Amb aquestes paraules el president Montilla obria el seu full de ruta electoral i ja no amagava que el PSC no anirà més enllà d'un Estatut retallat. Amb aquestes paraules el líder del PSC obria la cursa electoral a la desesperada i sentenciava qualsevol possibilitat de nou tripartit.'Queda clar que els projectes del PSC i ERC xoquen frontalment' deia Joan Puigcercós en una recent entrevista a directe!cat i ahir mateix afirmava que el 2010 serà l'any de treballar 'descaradament' per la independència, declaració d'intencions que el president dels republicans sap que caldrà fer creïble ara més que mai. Per tant, el dret a decidir serà present en aquesta llarga precampanya electoral que ahir va inaugurar el primer secretari del PSC.
Totes les enquestes pronostiquen una victòria electoral de CiU, però precisament aquesta victòria demoscòpica és el principal problema d'Artur Mas: el risc de ser prudent en veure's guanyador li pot comportar una derrota definitiva. Mas es troba a les portes d'una victòria però li cal l'ambició per dur el país a una nova etapa. I la prudència no li serveix. O recupera l'ambició, avui lamentablement oblidada, que va proclamar en la seva conferència multitudinària de novembre de 2007 -on va assumir el dret a decidir com a base del nou catalanisme- o pot quedar atrapat per l'oferta-trampa tant del PSC com del PP.
El 2010 serà un any intens, unes eleccions nacionals definitòries del full de ruta que volem; o caixa, o faixa; o autonomisme i llibertat, o submissió o independència, o horitzó Estatut o Estat propi. Com diu el poeta, ja no serveixen molles, molts i cada dia més volem el pa sencer.
El 2010 serà l'any de l'èxit o el fracàs d’alguns dels nostres líders polítics, Montilla, Mas i Puigcercós s'hi juguen bona part del seu futur polític i amb ells també s'hi juga part del futur del nostre país. Per això no podem ser neutrals davant el ser o no del nostre país: l'Estatut ja no ens serveix, existeix una majoria que vol anar més enllà.
Montilla s'ha definit: ell vol més autonomisme. Mas i Puigcercós han apostat pel dret a decidir, amb menys o més intensitat. Si diuen la veritat, el país no pot perdre, ara toca guanyar, ara és l'hora de l'ambició nacional, com van fer milers de persones el 9-S i el 13-D, i com faran molts més el 28-F i el 25-A. I si volem, molts més en una consulta vinculant i democràtica pel dret a decidir convocada pel Parlament de Catalunya.







