Carta als veritables Reis
No sabem si Joan Laporta és el rei, però sabem que no és el Borbó. No sabem si Joan Laporta serà el rei entre la classe política dirigent, però sabem que a les Espanyes ja és el nou rei de l'independentisme. No sabem si Joan Laporta serà un polític d'èxit, però sabem que no deixa indiferent a ningú. En un país sense rei -perquè els monarques sempre ens han anat en contra- un aspirant a rei que demostri que ho fa pel país mereix, com a mínim, la nostra consideració.Ens uns moments d'augment de la desafecció i del desencant cap a Espanya calen propostes agosarades com les de Laporta. El que ahir ens semblava utòpic avui pot ser una realitat, ja que com deia Miquel Martí Pol, ara més que mai "tot està per fer i tot és possible". Qui tingui ambició i s'ho cregui guanyarà, mentre que qui posi el fre de mà té totes les de perdre. Algú pensava, durant la moció de censura a Joan Laporta, que mesos després el Barça es coronaria rei del futbol mundial? Llavors la majoria de xerraires de tertúlia i columna esportiva -especialistes en escalfar la cadira i defensar els interessos dels grans grups mediàtics- van carregar i fins i tot van demanar el cap de Laporta, per això ara no li perdonen que digui el que diu ni que ho digui sense complexos, i a més que ho digui allà on fa mal, a la capital del regne veí.
CiU, ERC i la resta de formacions polítiques farien bé de tenir en compte que a dia d'avui molts catalans volen anar més enllà. Ja no ens serveix el peix al cove del mestre Pujol, davant la realitat d'una Espanya única i indivisible calen ambicions, calen ideals i sobretot cal sacrifici i èpica per construir un país que ens estimi i ens porti la felicitat que avui i sempre Espanya ens ha negat.
El rei Laporta ha pogut cometre molts errors, sobretot personals, però és indubtable que el millor Barça de la història és, a la vegada, el més compromès nacionalment amb el país, i això molts no ho suporten i duen mesos treballant per tornar a espanyolitzar el club. I encara més, Laporta ha fet al Barça allò que la gent demana avui a la classe política: limitar-se els mandats. Aquesta insòlita i radical postura democràtica provocarà que el president del millor Barça de la història no pugui tornar-se a presentar. Generositat per damunt de tot, deu ser això el que li critiquen alguns, no fos que el seu exemple fos imposat a l'actual classe política.
Avui dia de reis, avui que milers d'infants s’han despertat amb il·lusió, alguns encara aspirem a fer realitat el nostre somni, aspirem que s'acompleixi la nostra petita carta als reis, una carta que només demana una cosa: volem el mateix que tenen els nostres veïns del nord i del sud, volem un Estat propi. I per aconseguir-lo volem el nostre rei simbòlic, ja sigui Joan Laporta o ja siguin els líders de CiU, ERC, Reagrupament, les CUP o qualsevol formació que tingui l'ambició que necessitem.







