Dimarts, 10 de juliol de 2007 05:00 h

Desfederem-nos

En les darreres setmanes la febre de la rebaixa ha arribat a les entranyes dels partits polítics i la oferta pel votant i pel militant esdevé cada vegada més variada. En poc temps hem vist néixer Reagrupament.Cat i Esquerra Independentista, a ERC; Convenció pel futur, embrió de corrent intern del PSC; Regeneración Democrática als nounats Ciutadans, i Desfederem-nos, recentment sorgit dins l'entorn nacionalista de CDC.

Fer un corrent intern sempre és més senzill que crear un partit, amb la dificultat que suposa partir de zero i aconseguir un mínim ressò mediàtic que et permeti fer arribar el teu missatge a l'electorat. Per altra banda, determinats mitjans de comunicació sempre estan disposats a llençar-se al coll d'algun dirigent polític com si enlloc de periodistes tinguessin treballant a hienes famolenques, amb la qual cosa el ressò mediàtic està més que garantit: filtracions i entrevistes són el recurs més habitual, sempre acompanyat d'una pàgina web que esdevé el punt de trobada entre militants i simpatitzants.
El darrer corrent que s'ha conegut és el que ha sorgit a “la casa comuna”, “al pal de paller”: Desfederem-nos. Aquesta agrupació pretén influir en CDC per forçar la separació amb UDC. Es va donar a conèixer al darrer Consell Nacional convergent i pretén fer una proposta de desfederació de CiU al proper Congrés d'aquest partit.

Cada vegada són més els convergents que veuen Duran com una llosa, com si fos un veí sorollós i pesat amb qui cal compartir escala. Aquesta tibantor s'accentua quan s'acosta un període electoral en què el dirigent d'Unió ha de representar la Federació i tindrà carta blanca per fer i desfer a la Cort madrilenya. La voluntat de CDC de suavitzar les posicions més espanyolistes de Duran són vistes per Unió com una intromissió i una falta de respecte cap al partit catòlic, mentre que ells van donar -diuen- ple suport a Artur Mas i a Xavier Trias en els anteriors comicis.

Segons una enquesta feta pública recentment, per cada sis vots que rep CiU, només un aniria a UDC. Tot plegat són més arguments i dades per discutir si CDC és prou valenta de desprendre's del seu ull de poll, o per contra, és prou forta per renegociar les quotes de poder i amagar al màxim els càrrecs i els posicionaments ideològics d'Unió. A UDC saben que estan en un bon moment per treure el màxim protagonisme davant la imminència de les eleccions, mentre que a CDC el pànic d'alguns dirigents de perdre un 15% de suport pot més que la necessitat de treure's un tumor que mica en mica els va consumint per dins.

Però si durant tants anys la corda no s'ha petat deu ser perquè CDC i UDC no són tan diferents, ja que cap dirigent destacat ha sortit públicament donant suport a la ruptura, sempre s'han utilitzat rumors i falses amenaces. Però potser un diumenge sortint de missa algú canvia d'opinió.