Sociovergència i corrupció
En ple debat sobre la corrupció, en uns moments de desafecció de la política, els dos grans partits del país, CiU i PSC, li han girat l'esquena a la ciutadania. En un greu acte de deslleialtat democràtica, els dos partits han impedit que la Sindicatura de Comptes investigui dos casos de mala gestió que els afectaven. La gestió de l'Hotel Miramar per part de l'Ajuntament de Barcelona i els comptes de l'Ajuntament de Moià, un pacte de no agressió ho ha fet possible.Com poden després exigir transparència? Com volen que els ciutadans segueixin creient en la política? Què han d'amagar? Com volen que ens creiem que lluiten contra la corrupció? La sociovergència no pot ser sinònim de corrupció, qualsevol actitud dubitativa per part dels dos grans partits ens aboca a un greu desencís. Tant CiU com PSC farien bé d'explicar amb claredat els motius d'aquesta vergonya. El silenci els fa còmplices de la desafecció.
Aquesta mena de pactes de sang, més a l'estil de l''omertà' siciliana, comencen a ser massa habituals. Pactes de sang que perjudiquen als ciutadans. Aquest dijous va ser a la Sindicatura de Comptes, però en els propers dies es pot produir un engany semblant en relació a la candidatura de l'Ajuntament d'Ascó per acollir el cementiri nuclear. Un nou pacte de la sociovergència pot deixar en el pitjor dels ridículs un acord del Parlament de Catalunya en contra de la construcció d'aquest cementiri nuclear a casa nostra.
Ara fa quatre anys el pacte de Mas amb Zapatero ens va retallar l'Estatut, avui encara en patim les conseqüències. Ahir un pacte vergonyós va impedir que la Sindicatura de Comptes investigui unes presumptes males gestions econòmiques en administracions governades per aquests dos partits i la setmana propera un altre pacte a la siciliana ens pot portar un cementiri nuclear. Quin serà el proper pacte de la vergonya? Quina altra estupidesa ens reportarà? No podem callar davant l'engany i la mentida, una cosa són pactes polítics i una altra molt diferent són els acords que amaguen interessos per preservar les poltrones.
Esperem que el seny i la rauxa ens permetin, com a mínim, evitar un cementiri nuclear al nostre petit país, ni tan sols que sigui per complir els acords de la nostra màxima expressió de democràcia, el Parlament de Catalunya.







