Las Vegas, el succedani descafeïnat del pacte fiscal?
El pacte fiscal està molt embardissat, aconseguir un acord que permeti la clau dels nostres tributs sembla una missió quasi impossible, i com ha dit el president Pujol “Catalunya està morta sense el pacte fiscal”. Espanya no cedirà i els lobbys que fan de l’anòmala relació fiscal de Catalunya amb Espanya el seu negoci, pressionen per cercar una alternativa que eviti –sigui com sigui- el trenquis amb Espanya.Davant aquest horitzó complicat l’aparició d’un magnat que promet promoure a casa nostra una inversió equivalent al dèficit fiscal que arrossega Catalunya -segons ha reconegut el conseller Mas-Colell 16.000 milions d’euros- obre la porta a posar remei a la precària situació del país. Així el macroprojecte d’oci anomenat l’Eurovegas, tot i alguns esculls i externalitats negatives, pot esdevenir un succedani perfecte del pacte fiscal.
El projecte del magnat del joc, encara no tancat, suscita alguns dubtes raonables a la ciutadania, i el seu rebuig podria posar en risc la possible sortida a la precària situació econòmica en la que ens trobem.
Conscients del risc, els prescriptors més mediàtics coneixedors del que convé al país – alguns opinadors i tertulians a la premsa escrita, a la ràdio i a la televisió, i habituals de les xarxes socials - s’han posat d’acord en la diagnosi: la malaltia és la crisi econòmica, amb el conseqüent atur, i el remei la creació de llocs de treball.
És així com la cantarella dels llocs de treball inunda des de fa dies l’espai mediàtic català. El ball de xifres però els resta credibilitat. Posem per cas el nombre de llocs de treball. El magnat n’ha calculat 160.000, segons la Fundació Catdem són 200.000 els llocs directes i 260.000 amb els indirectes, per Marc Àlvaro el nombre és indeterminat però són molts llocs de treball. Pilar Rahola, en un clar exercici de rigor extrem, cifra en 250.000 els llocs que es crearan, tot i que dos minuts abans -en rigorós directe a 8tv- eren 200.000, això sí, en les dues apreciacions la xifra feia referència a la meitat dels aturats de Catalunya, que CatDem xifra en 600.000 persones. Per treure’ns el barret.
I pels usuaris de la cultura del NO, les teràpies són diferents però totes altament tranquil·litzadores. CatDem proposa “esperar i veure” -"Wait and see", que son internacionals-, Rahola aconsella posar-nos les millors gales per rebre el magnat de Las Vegas i en Marc Àlvaro recomana portar el país al psiquiatra.
En comptes d’esperar i veure, engalanar-nos i fer cua per anar al psiquiatre, podríem fer allò tant nostre que és llevar-nos ben d’hora i esforçar-nos prou per fer possible un acord fiscal “a la basca”, i sí no és possible, preparar-nos per dir adéu a Espanya.







