Tants sols l’Estat propi ens garantirà el català
La sentència del TSJC obra les portes a la segregació dels alumnes per raons de llengua, és el que volia el PP i seu braç executor (Cs) i ho han aconseguit. Podem amagar-ho, podem saltar d’alegria perquè no ha sigut contundent, podem dir que ho fem tot molt bé, podem dir ni un pas enrere, però la realitat ens ho confirma. Tan sols un vot particular s’enfronta amb valentia a l’atac perpetrat pels enemics de la nostra llengua, precisament l’única part de la sentència escrita en català. Quina justícia és aquella que és dicta amb la llengua d’imposició?El PP sap que va pel bon camí, la sentència per ells és una victòria clamorosa, trenca pel mig el model d’immersió lingüística, un model d’èxit avalat internacionalment, obre la porta a la segregació per motius de llengua, i per tant al conflicte. No podem veure aquesta sentència aïllada del nostre entorn contrari a la llengua catalana, tan sols ens cal fer una mirada al món.
Al País Valencià milers de nens i nenes no poden estudiar en català, en la majoria dels casos la seva llengua materna, a les Illes el nou govern del PP ha reiniciat una campanya de brutalitat contra la llengua catalana, a la Catalunya Nord tanca una escola en català per les retallades del Govern de Catalunya, a la franja no aplicant la llei del català que va aprovar el Parlament d’Aragó, cap autoritat judicial, cap autoritat del govern espanyol mou el més mínim recurs en defensa d’una llengua que segons la mateixa constitució espanyola és part del patrimoni espanyol.
Què més volem? Què més necessitem? Què més ha de passar? Per sortir com va dir Marius Serra “Catalatac” i no sortir de manera defensiva, trista i poc decidida, no sigui que trepitgem el ull de poll de les Camacho de torn.
Quant la presidenta del PP exigeix pel seu fill una educació en espanyol segregada de la resta de companys de classe, algú és creu que ho fa per amor al fill? No serà que prefereix ser una mala mare i que la seva ideologia anticatalana s’acabi imposant?







