Talibans de la llengua en peu de guerra permanent
Consuelo Santos una de les mares denunciants de la immersió lingüística va dir sentir-se “com els negres als Estats Units” i ho va dir amb ple ús de raó, i sobretot ho va dir perquè segueix un full de ruta marcat i estratègicament dissenyat, un desgast constant permanent i amb vocació de perpetuïtat, amb l’objectiu clar, el de debilitar encara més la llengua d’aquest país.El seu èxit serà el nostre fracàs i per aquest motiu és important no defallir i tenir consistència en les respostes a les constants agressions que patim, no és possible normalitzar un partit que dia darrera dia converteix aquest país en un objectiu de caça major, per intentar aconseguir la nostra claudicació, l’espanyolització que va començar fa centenars d’anys i que encara està més viva que mai.
Consuelo Santos o Sánchez Camacho o Albert Rivera formen part d’un tot, però en cap cas es poden homologar als afroamericans que habiten els Estats Units, principalment perquè ells són els agressors i no els agredits. El que pretenen en veritat és que els catalans siguem com els negres en el pitjor apartheid. Per això és molt important tenir fermesa davant els atacs dirigits i perpetrats contra nosaltres, no podem dir que la sentencia del TSJC és una victòria per la immersió lingüística quant ja sabem que un o altre o tots junts seguiran portant als tribunals la nostra llengua i cultura, ells mai no s’aturen.







