29-M: Vaga en un país ocupat
Avui estem de vaga general, convocada inicialment a Navarra i Euskadi pels sindicats nacionals bascos, LAB i ELA, i a Galícia per, CIG. Amb posterioritat els sindicats institucionals l’han convocat a la resta de l’Estat en contesta a les retallades i sobretot a la reforma laboral aprovada pel govern del PP. El sindicat català, Intersindical CSC, reclama, amb raó, donar un caire propi per tal que la lectura que se’n faci no sigui en clau espanyola.Una vaga general justa, sobretot perquè la sortida a la crisi s’està carregant contra les classes treballadores i no contra els que tenen poder i recursos. Sense discutir que la vaga general d’avui és justa i plena d’arguments, sí que cal posar al capdamunt de la taula que a Catalunya paguem una doble crisi, la general fruit d’un context mundial i la crisi per pertànyer a Espanya. Una Espanya que no ha sabut aprofitar els anys bons i plens d’ajudes europees i sobretot no ha sabut aprofitar els diners provinents de l’espoli dels territoris de parla catalana.
És en aquestes circumstancies, que ens preguntem si Catalunya fos estat, hauríem arribat a l’extrem de les retallades que s’estan produint i a una reforma laboral tant cruent? Caldria fer vaga general avui? D’entrada els motius serien molt menors, les retallades estarien minimitzades, la taxa d’atur seria clarament inferior, i sobretot no hauriem de suportar una reforma laboral imposada des de la llunyania de Madrid.
Algú pot pensar que és una utopia aquesta pregunta, però la realitat dels fets i amb l’actual situació econòmica que patim, entenem que la pregunta té més raó de ser que mai. Si Catalunya no té les eines per governar-se, si Catalunya no pot gestionar els seus diners, si Catalunya no és planta d’una vegada per totes, podrem fer molts dies de vaga, però no convertirem aquest país en un lloc excel·lent en tots els sentits, socialment i econòmicament avançats. Catalunya té les eines i les persones per fer-ho possible, tant sols ens manca la llibertat.







