Ni Massachusetts ni Eurovegas, Catalunya
Ens creiem el país i projectem el nostre futur partint de les nostres capacitats i possibilitats, que és allò que hem fet des de temps immemorials, o fem allò poc própi, i ens passem els dies buscant i esperant una inversió que ens arregli el futur immediat?El Govern porta dies parlant i buscant l’esperança d’una suposada inversió milionària procedent d’una empresa dedicada a l’industria del joc, una inversió que segons sembla solucionaria el problema de milers de persones. A tal fi hem enviat una delegació catalana encapçalada pel Conseller Recoder a passar l’examen a Las Vegas i a competir amb el Govern d’Esperanza Aguirre per aconseguir la que, diuen, seria una de les inversions més importants dels darrers temps.
Pel que sembla, i per sort nostre, Catalunya encara té certa dignitat, i això ens ha posat en desavantatge davant la negativa del Conseller de canviar el model urbanístic per aconseguir el projecte “Eurovegas” . Això, i la impossibilitat tècnica de tenir gratacels al costat de l’aeroport.
Al mateix temps que succeeix aquesta pugna amb Madrid per aconseguir portar a Catalunya un model allunyat de la nostra idiosincràsia, el President Mas llença des del congrés de la seva formació que el nostre model és l’estat americà de Massachusetts, una economia avançada i potent basada en l’excel·lència, és a dir volem Eurovegas i Massachusetts? D’entrada són models incompatibles, però el pitjor de tot plegat és que busquem a la desesperada models aliens, quant resulta que tenim un país amb totes les possibilitats.
Ni Massachusetts, ni Eurovegas, Catalunya. I per damunt de tot una classe dirigent valenta que afronti el veritable problema que tenim, i aquest problema és la nostra pertinença a un Estat que tant sols ens vol per pagar. Catalunya ha que afrontar el problema de cara, i plantar-se davant Espanya.







