Espanya vol la sociovergència
Només des d'una voluntat de conservar la cadira i sobretot de no trencar res es pot entendre la crisi en clau successòria oberta al PSC. Les declaracions dels consellers Castells, Maragall i Tura no són unes declaracions qualsevol, són declaracions en clau futur que demostren que de cap de les maneres volen que el PSC es torni a quedar més de vint anys fora del poder de la Generalitat.Un cop han certificat que el tripartit es irrepetible, no tan sols per si sumen o no, sinó perquè el PSC té molt clar que aquest cop els republicans no hi estan disposats, l'aposta del partit que lidera Joan Puigcercós és la d'un pas endavant clar i contundent pel dret a decidir. Això genera incomoditat tant a CiU com al PSC. Tots dos partits volen seguir tocant poder i, si cal, estan disposats a pactar per garantir-ho. Però la sociovergència al poder vol dir també liquidar moltes coses, entre altres al mateix president Montilla.
Com deia Alfred Bosch aquest diumenge en el seu article a l'AVUI, 'l'únic futur viable per José Montilla passa per la independència' el que està demostrat és que l'agermanament amb el PSOE li costarà el poder. De la mateixa manera que Zapatero es va carregar el president Maragall, ara certifica la mort política del president Montilla. Els incompliments continuats del govern espanyol provoquen greus desconfiances a la societat catalana. Al govern espanyol de torn li interessa més una CiU a la Generalitat, que li garanteix més política de peix al cove, que no un govern tripartit on els republicans demostren malgrat tot, que la independència és l'única sortida possible.
Qui garanteixi el suport a un futur govern de CiU, sigui el PP o el PSC, es garanteix que podrà seguir governant a Madrid, i sobretot evita les anomenades derives sobiranistes dels nacionalistes, evitant un pacte més o menys estable entre CiU i ERC, pacte que els poders econòmics, socials i polítics volen evitar de totes, totes.
CiU segurament guanyarà les properes eleccions. Segurament podrà governar i hi tindrà tot el dret, però té una gran responsabilitat en la seva decisió. O decideix un pacte amb el PP o el PSC-PSOE per seguir com fins ara, o decideix fer un salt endavant pel bé d’aquest país. Només un gran acord de les forces polítiques per avançar nacionalment evitarà la sociovergència, i sobretot caldrà una societat civil forta que empenyi aquests partits al sacrifici pel país, cal generositat per damunt dels mateixos interessos dels partits.







