El “Via Crucis” de Catalunya
En català, camí de la creu, una metàfora més contemporània que mai. Catalunya fa 300 anys que viu un “Via Crucis” amb Espanya, i cada cop tenim més a prop la crucificació, o canviem el rumb d’aquest camí d’espines, d’agressions i d’espoli, o la nostra mort com a pobles és molt a prop, i a diferencia del Jesucrist dels catòlics, els catalans no disposem d’elements prou divins per ressuscitar.Amb el PP Catalunya té una gran avantatge, a diferencia del PSOE, els populars, en majoria, ho diuen a la cara, sense immutar-se ens diuen que la caixa és buida, i rebaixen al mínim les inversions a Catalunya, mentre destinen quantitats ingents de diners a trens d’alta velocitat que no van a cap lloc. I això tant sols és el començament, una darrera l’altre el Partit Popular convertirà el nostre camí de la creu en un trist espectacle de patiment i espoli.
Com molt bé diu Millan Mestre (coneixedor dels populars i de la realitat espanyola) a Espanya Catalunya no fa por, tot el contrari, saben els governants espanyols, sigui quin sigui el seu color polític, “que els catalans sempre acaben pactant” i el PP ho sap prou be, i sap que com més gran és l’ofec, més barato surt l’acord amb Catalunya.
Ha arribat el moment, i ens ho diu un home gens sospitós de ser independentista de moment, que cal fer por a Espanya. És l’única manera d’aconseguir trencar aquesta dinàmica perversa d’aquest camí de la creu permanent amb Espanya.
Per començar ens cal fer pedagogia de l’espoli que patim, el Govern de Catalunya ha de guanyar en primer lloc la guerra a casa, tothom sigui quin sigui el seu origen i procedència ha de saber i tenir aquesta informació de primera ma. No podem generar dubtes, cal guanyar aquesta batalla per sortir del camí de la creu secular.







