A Camacho li branda com la d'un matxo
Malgrat la crisi, el PP ja és un gripau massa gros i amarg per empassar-se, i encara més per fer empassar, o per fer veure que no és important. Francesc Homs va patinar de valent quan a la roda de premsa de l’executiu de dimarts passat- segurament pres per la necessitat de fer veure que Sanchez Camacho no és ningú- va menystenir la trobada de la líder popular catalana amb la vicepresidenta del Govern de l’estat espanyol, Soraya Sáenz de Santa Maria, argumentant que l’encontre, que va comptar amb el desplegament mediàtic de costum, era una reunió de partit i que Camacho no representava el Govern de Catalunya escollit democràticament.A Camacho li va faltar temps per respondre. L’en demà mateix es passejà primer per Catalunya Ràdio, i després pel Parlament, com l’autèntica virreina de Catalunya, refregant la foto estatutària de Mas amb Zapatero, quan Artur Mas era només el cap de l’oposició i no representava el Govern de Catalunya. Ara que el temps i les circumstàncies havien aconseguit esborrar la dolorosa imatge, Homs la posà en safata de plata per tal que la popular la fes servir de nou, ara per legitimar les seves actuacions.
La popular va tornar de Madrid amb les mans buides, però amb una promesa, que en l’actual context, d’aniquilació econòmica de Catalunya, pot fer obrir l’ull a més d’un. Camacho ven als catalans haver aconseguit una gran fita en garantir la liquiditat de Catalunya –que pot lluir com un triomf perquè el Govern de Mas no té garantit ni això- . Al vespre Camacho seia a la taula presidencial de foment del treball a prop del ministre de Guindos, mostrant a la flor i nata de l’empresariat català que Duran ha passat a un altre nivell i que ella és ara la dona forta a Madrid. És amb aquestes circumstàncies que la ment fa associació d’idees i venen al cap els poemes satírics de Josep Maria de Segarra.







