President, què voleu fer?
Tot va molt més ràpid del que ens podíem imaginar, la crisi s’està emportant per endavant tot allò que troba pel camí, fins i tot un estat en principi fort com a Espanya. Qui es podia imaginar tant sols uns anys enrere tot el que està passant. El PP se les veia feliç davant la decadència del seu rival polític i la fi de l’era Zapatero els feia albergar l’esperança d’un nou temps de brillantor per la dreta espanyola.El President Mas també comptava amb un altre calendari, molt més pausat, amb l’objectiu de plantejar una negociació a Madrid per aconseguir un nou model de finançament, anomenat “pacte fiscal” o per alguns altres un model de concert econòmic, en definitiva un acord en que tots aquells que viuen del negoci de la dependència amb Espanya, l’anomena’t “lobby Puente Aereo” poguessin respirar tranquil·litat eterna.
Però el tsunami de la crisi ha fet saltar pels aires totes aquestes previsions, el PP s’ha socarrimat en tant sols uns dies de govern, la presidenta del PPC, Sánchez Camacho ha demostrat que no és de fiar, i sobretot que té nul·la capacitat de decisió a dins del seu partit, la Monarquia espanyola va de mal en pitjor, malgrat que sembla que a Catalunya alguns s’entestin en defensar-la, i mentre estant creix un sentiment clar que la sortida d’Espanya és més necessària que mai, continuar amb Espanya no és ja una solució, fins i tot ho saben aquells que fins fa poc no podien ni somiar-ho.
President Mas, s’acosta l’hora de prendre decisions, i no val a badar, o pactem el nostre lliurament a Espanya o fem la via escocesa o una de pròpia cap a la nostra llibertat, i per fer-ho possible ens cal unitat, fermesa i molta pedagogia, i des del govern això és possible, aconseguir el màxim suport polític, social i econòmic, si cal buscant un govern d’unitat per uns moments com els actuals, d’extrema dificultat pels ciutadans d’aquest país, no podem seguir pagant els plats trencats d’una Espanya que ens aboca a la mort com a poble.







