La llastimosa decadència del PSC
No pot ser, el país està en crisi, assetjat per una Espanya que no dona treva i el principal partit de l’oposició a Catalunya, el PSC s’entreté a practicar la confusió, distorsionar les balances fiscals, callar a Madrid davant els despropòsits del PSOE i del PP, i a Catalunya practica el joc de qui la té més grossa, si el PP o el PSC.
11
carregantOn són els catalanistes del PSC? On són Elena, Maragall o Tura o el poeta piulador Quim Nadal? Sabem que Montilla viu pel Senat, Corbacho pel Congrés dels Diputats, Chacón desapareguda – no se li veu el pèl pel seu escó- després del combat amb Rubalcaba, i mentre els militants socialistes orfes de lideratge.
Pere Navarro va ser l’aposta de l’aparell en el darrer congrés, però va camí d’un funeral anticipat, per no tenir, no té ni esma per competir per l'espanyolitat amb el PP de Sánchez Camacho, ni amb això no se’n surt.
El PSC està en plena decadència, sense lideratge, amb grans dubtes a l’hora de fer política a Catalunya i amb silencis greus, i el país no s’ho pot permetre, o el PSC tanca la porta i és fa del POSE, o d’una vegada per totes trenca els lligams amb Ferraz i lidera una alternativa catalanista al President Mas.
Però sembla que això és un impossible, desapareguts els líders socialistes del catalanisme, el PSC està abocat a ser una crossa més del PSOE i restar a l’oposició com una trista figura. No és d’estranyar que per primer cop, en molt de temps, les enquestes donin a ERC i ICV més diputats que als socialistes catalans. Però ells ho han volgut, l’esquerra a Catalunya ja tant sols és una fita de republicans i eco socialistes, el PSC és mort.
Imprimir
Enviar
Catalunya Lliure
FEU FORA A FRANCO DE TORTOSA ,, FEU FORA TOTS ELS...
Actualitat